Correa diu que el PP el va obligar a facturar treballs de campanya a altres empreses

El presumpte líder de la trama Gürtel, Francisco Correa, ha assegurat que l’exsecretari general del PP valencià Ricardo Costa va obligar a les seues societats a facturar irregularment treballs de les campanyes electorals de 2007 i 2008 a altres empreses si volien cobrar.

"El PP va tenir la iniciativa: 'Si voleu cobrar heu de fer-ho d’aquests empresaris’. Imagino que a ells també els dirien que si no ho feien així tindrien menys adjudicacions d’obra", ha dit Corretja durant la seua declaració com a acusat en el judici a la trama valenciana de Gürtel que des d’ahir celebra l’Audiència Nacional i en el qual és acusada l’excúpula del partit regional.

Concretament ha apuntat a Ricardo Costa, acusat en el judici, com el que va donar l’ordre al seu segon, Pablo Crespo, de facturar a altres empresaris serveis que la filial de Gürtel a València, Orange Market, havien deixat el PP.

"Aquest treball pel qual hem emès aquestes factures no era per a ells (els empresaris) sinó per al Partit Popular. Com ells no ens pagaven ens van dir: 'factureu-l’hi a aquests empresaris’", ha explicat Correa.

Tanmateix, ha dit que totes aquestes factures eren per "serveis prestats" i que no n’existeix cap per "algun treball que no s’hagi realitzat".

Segons la Fiscalia, el PP de València es va finançar d’aquesta manera perquè no quedés constància que s’excedien de "la quantia màxima admesa de despesa electoral prevista legalment", com -segons el ministeri públic- van fer a les campanyes de 2007 i 2008.

Correa també ha afirmat que no coneix cap membre del PP valencià, ni a Costa ni a l’expresident de la Generalitat valenciana Francisco Camps, a qui ha vist "una vegada o dos".

"No tenia relació amb gent del PP a València, tanmateix a Madrid l’he tingut tota", ha dit.

Segons el seu relat, Orange Market es va crear perquè quan la trama deixa de treballar per a Madrid, Álvaro Pérez "El Bigotis" coneix a Camps -citat com a testimoni en aquest judici-, que els planteja treballar a València per al PP.

Així -ha dit- van aconseguir treballs en actes del partit, però per a la Generalitat ha assegurat que van treballar "molt poc", a excepció de Fitur, cas pel qual està complint 13 anys de presó.

Així mateix, ha assenyalat l’exvicepresident de Repsol i també acusat, Ramón Blanco Balín, com el gestor de les seues empreses i ha assenyalat que va ser l’empresari Alejandro Agag qui el va posar en contacte amb ell, presentant-li com "una persona solvent en el tema societari".

Correa ha tornat a admetre que portava una comptabilitat paral·lela, una "caixa B" que administrava José Luis Izquierdo -considerat el comptable de la Gürtel- sota la seua supervisió: "Qui manejava la caixa B era jo i qui donava instruccions de la caixa B era jo".

Ha insistit a més a desvincular els seus negocis personals -que ell ha qualificat com una funció de "lobby" encara que, ha dit, "l’advocat de l’Estat l’anomena com a suborn" - de l’activitat de les empreses de la trama.

"L’activitat de Paco Correa no té a veure amb les societats. S’hauria de fer una peça separada amb l’activitat de Paco Correa (...) És important aclarir el que és el cas Corretja", ha dit poc abans de demanar disculpes el jutge per haver-se alterat.

Per la seua part els nou empresaris acusats en aquest judici han confessat, en virtut a un acord amb la Fiscalia per evitar la presó, que van pagar alguna cosa més d’1,2 milions d’euros per finançar il·legalment el PP a les campanyes electorals de 2007 i 2008.

La Fiscalia creu que l’import total que el PP valencià no va declarar per serveis de publicitat en campanya contractats a la trama Gürtel ascendeix a més d’1,1 milions d’euros en les eleccions autonòmiques de 2007; a 78.878 euros en les municipals del mateix any; i 801.810 en les generals de 2008. En total, poc més de 2 milions d’euros.

A canvi de la seua confessió, la fiscal Miriam Segura ha sol·licitat penes de presó inferiors a 2 anys -pel que no entrarien a la presó- substituïbles per multes que oscil·len entre 45.000 i 63.000 euros, a part d’altres multes en concepte de responsabilitat civil.