Crespo i El Bigotes culpen Camps de dirigir el finançament irregular del PP de València

El judici a la branca valenciana de Gürtel es va reprendre ahir a l’Audiència Nacional després d’haver-lo ajornat 48 hores arran de la confessió del capitost de la trama, Francisco Correa. En la mateixa línia, l’exsecretari d’Organització del PP de Galícia, Pablo Crespo, i Álvaro Pérez El Bigotes, van optar ahir per descobrir el pastís i reconèixer el finançament il·legal del PP valencià en l’època de Francisco Camps. En aquest sentit, Crespo va confirmar la versió que va donar Correa dimarts i va dir que la trama va facturar a empresaris treballs contractats amb els populars. “Hi va haver una part de facturació de treballs realitzats per al PP que es van pagar a través dels empresaris que l’altre dia van prestar aquí declaració”, va assegurar. A més, va corroborar que “part dels treballs que es van fer amb el PP es van pagar en efectiu, diners que no es van declarar i que van anar a parar en la seua pràctica totalitat a l’anomenada caixa B de Correa”. Igualment, va assenyalar El Bigotes com la persona que tenia els contactes dins del partit i va subratllar la “molta relació” que tenia Pérez amb l’expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps. A la declaració, Crespo també va escatxigar un altre expresident valencià, Alberto Fabra. Va explicar els problemes que va tenir la trama corrupta per cobrar unes tanques publicitàries de l’època en què Fabra havia estat candidat a l’alcaldia de Castelló. L’acusat va confessar que, finalment, “se li va facturar a una empresa” d’aquesta ciutat. Igual que Correa, Pablo Crespo va reconèixer ahir que va ser l’exsecretari general del PP de València, Ricardo Costa, el que el va obligar a passar les factures a empresaris si volia cobrar-les. Finalment, va admetre haver cobrat 123.000 € “del grup parlamentari popular amb un xec”. Per la seua part, El Bigotes va disparar contra Francisco Camps i va afirmar que va ser ell el que el va convidar a anar a València perquè els va dir que “tindreu una qualitat de vida que no teniu a Madrid”. A més, va identificar el “senyor Camps” com el seu “interlocutor” al partit. També va revelar que Ricardo Costa rebia ordres d’Adela Pedrosa, actualment senadora del PP i que no està investigada en la causa. Així mateix, Álvaro Pérez va apuntar Juan Cotino, expresident de les Corts i exdirector general de la Policia amb José María Aznar, com la persona que “parlava” amb “determinats” empresaris per obtenir el finançament irregular. A la Sala, El Bigotes també va acusar l’exvicepresident valencià Víctor Campos i a l’exdiputat autonòmic David Serra com les persones que “em donaven diners”. També va acusar l’exconseller difunt José Ramon García Antón de donar-li “un sobre amb 20.000 euros”.

Per la seua banda, el ministeri de l’Interior va negar “de manera clara i rotunda” l’acusació i va assegurar que aquestes contractacions “es van ajustar en tot moment a dret”. A més a més, fonts ministerials es van mostrar convençudes que la jutgessa desestimarà els càrrecs després de l’interrogatori. Acaip ha comptat amb el suport de CCOO i d’UGT.

El Bigotes declara que Camps era el seu “interlocutor” al PP valencià i el que li va obrir les portes

VALÈNCIA

Beatriz Simón, exregidora de Joventut de l’ajuntament de València durant el mandat de Rita Barberá, ha estat cridada a declarar en qualitat d’investigada pel Jutjat d’Instrucció número 18 de la capital del Túria. La vista se celebrarà el pròxim dia 29 de gener.

Beatriz Simón, que actualment encara és regidora del Partit Popular al consistori de la capital, està imputada per un presumpte delicte de blanqueig de capitals en el marc de la peça del cas Taula que investiga el suposat finançament irregular dels populars valencians a les campanyes electorals dels anys 2007, 2011 i 2015 a través de l’empresa Laterne Product Council.

En aquest sentit, la també diputada provincial hauria donat a la formació 1.000 euros que, a posteriori, se li haurien tornat en dos bitllets de 500. No obstant, Simón, que va reconèixer la donació davant de la Guàrdia Civil, sempre ha negat que el Partit Popular li retornés aquesta quantitat en efectiu.

MADRID

El Tribunal Suprem va ratificar ahir la sentència condemnatòria contra l’expresidenta del Consell Insular de Mallorca Maria Antònia Munar per suborn en el cas de Can Domenge. D’aquesta manera, tal com ja va fer l’Audiència de Palma, se li imposa a l’exlíder de l’extinta Unió Mallorquina una pena de dos anys i mig de presó, vuit anys d’inhabilitació i multa de cinc milions d’euros. Munar havia recorregut la resolució a l’alt tribunal i demanava que se li apliqués la circumstància atenuant de dilacions indegudes en el procediment judicial ja que els fets investigats van tenir lloc el 2006 i la sentència no va arribar fins al 2016.

En aquest sentit, els magistrats van estimar que “la referència per a la ponderació del temps transcorregut no pot oferir-la, sense més, la data de comissió dels fets, sinó la d’incoació del procediment o, sent més precisos, la d’imputació del denunciat”. Si això no fos així, la cort va raonar que “correm el risc de convertir el dret de tot imputat a ser enjudiciat en un termini raonable en el dret de tot delinqüent a ser descobert i indagat amb promptitud”.

En el judici que va tenir lloc a l’Audiència de Palma va quedar provat que Munar, al costat de dos càrrecs del Consell Insular mallorquí, Bartolomé Vicens i Miquel Nadal, van exigir diners a canvi de l’adjudicació del concurs de venda dels terrenys públics de Can Domenge.

Investiguen el director de Presons per prevaricacióEl director d’Institucions Penitenciàries, Ángel Yuste, la subdirectora de Recursos Humans de l’organisme, Ana María Velasco, i el subsecretari del ministeri de l’Interior, Luis Aguilera, han estat cridats a declarar en qualitat d’investigats pel Jutjat d’Instrucció número 25 de Madrid arran d’una querella presentada pel sindicat Acaip en la qual els acusa de prevaricació i malversació per suposats nomenaments il·legals. Aquest sindicat considera que aquests nomenaments “no es justifiquen per criteris de mèrit i capacitat sinó per una conducta de mala fe i arbitrària per part de l’Administració”.