POLÍTICA ESTATS UNITS
Donald Trump, primer any
El 20 de gener del 2017 el magnat nord-americà va accedir a la Casa Blanca || És el president més polèmic i mediàtic de la història recent del país
Avui es compleix un any de l’accés de Donald Trump a la Casa Blanca, i és potser el president dels Estats Units més polèmic i també mediàtic de la història del país. L’empresari multimilionari es va convertir en el dirigent de la primera potència mundial, sense cap mena d’experiència política ni militar.
Els seus primers 365 dies de govern han deixat titulars sonats. Alguna de les seues mesures més notòries són les centrades en el tema de la immigració.
Durant aquest primer any, les detencions de persones indocumentades han augmentat un 33 per cent respecte a l’any anterior, les mesures de protecció als dreamers, immigrants arribats al país quan eren nens, s’han intentat eliminar i s’ha establert un veto migratori a certs països d’origen musulmà i, tot i que encara no s’hagi construït el mur de Mèxic, el magnat continua assegurant que el Govern mexicà el pagarà.
No ha resultat menys polèmic en assumptes mediambientals, i així ha tret els Estats Units de l’Acord de París al no comprometre’s amb la reducció d’emissions de CO
2
. Pel que fa a qüestions de Sanitat, els intents de tombar l’Obamacare han resultat en va al no obtenir els suports legislatius necessaris. Tot i així, ha rebaixat el pla en gran manera a l’eliminar les subvencions destinades a pagar les assegurances mèdiques de la gent més pobra. Pel que fa a l’àmbit de política exterior, ha mostrat el seu caràcter menys diplomàtic amb exemples com el reconeixement de Jerusalem com la capital d’Israel, cosa que va afegir foc al conflicte amb Palestina, o els seus intercanvis d’insults i amenaces nuclears amb el líder nord-coreà, Kim Jong-un. I li queden encara tres anys al davant.
Els demòcrates amenacen amb un tancament de l’administracióEl Govern federal dels EUA podria tancar temporalment si republicans i demòcrates no arriben a un acord que permeti aprovar els pressupostos. Al tancament d’aquesta edició, els dos partits segueixen intentant arribar a un acord que desbloquegi la situació. Els demòcrates es neguen a donar-hi suport al sentir que les seues propostes no són escoltades. Encara que els republicans tenen una majoria de 51 senadors sobre 100, necessiten el suport de 60 per poder aprovar els pressupostos.