El Suprem rebutja reactivar l'euroordre contra Puigdemont “tot i la seua provocació”

El jutge del Tribunal Supremo Pablo Llarena, que investiga els fets relacionats amb el procés sobiranista, va descartar ahir reactivar l’ordre europea de detenció contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont a Dinamarca, país al qual va viatjar aquest dilluns per participar en un debat organitzat per la universitat de la capital danesa, perquè considera que busca provocar la seua detenció per poder delegar el vot en la investidura.

En una interlocutòria, Llarena subratlla que desplaçant-se a Dinamarca Puigdemont busca “afavorir una estratègia anticonstitucional i il·legal” per “forçar” la delegació del seu vot “com si la seua situació fos la de privació de llibertat” i poder fer el mateix que l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, l’exconseller d’Interior Joaquim Forn i l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, tots ells a la presó.

En aquesta interlocutòria, el jutge Llarena rebutja la petició realitzada per la Fiscalia en la qual sol·licitava que tornés a emetre l’euroordre perquè les autoritats daneses detinguin i entreguin l’expresident català, investigat pels delictes de rebel·lió, sedició, malversació, prevaricació i desobediència.

Destaca que aquesta sol·licitud de la Fiscalia és raonable si es contempla que l’expresident es troba fora del territori nacional per eludir un procediment penal. No obstant, afegeix que aquesta petició s’enfronta a matisos que condueixen que aquesta decisió s’ha de posposar.

El ministre espanyol de Justícia, Rafael Catalá, va considerar que la decisió del Suprem de no sol·licitar l’ordre europea de detenció per a Puigdemont posa de manifest el “funcionament independent de les institucions” a Espanya.

Tanmateix, el secretari d’Organització, José Luis Ábalos, va defensar que es detingui Puigdemont a Copenhaguen: “No pot donar la imatge que és un pròfug peregrinant.”

D’altra banda, el secretari d’Organització de Podem, Pablo Echenique, va evitar valorar la decisió del jutge perquè considera que és un “debat d’advocats” aliè als problemes reals dels ciutadans.

"Que voti tot Espanya podria ser la solució"

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va defensar ahir a Dinamarca les posicions de l’independentisme, en la seua primera sortida de Bèlgica des que va fugir d’Espanya a l’octubre, assegurant que les forces independentistes formaran aviat un nou govern i va estimar que “és hora de negociar, acabar la repressió i buscar una solució política” al conflicte, que podria passar, segons ell, per ampliar el referèndum sobre la independència de Catalunya al conjunt a la ciutadania espanyola. “De moment ningú ho ha proposat en una taula de negociació però podria ser una solució o una proposta que podríem escoltar i estudiar”, va apuntar.

Després d’afirmar que “l’ombra de Franco és allargada a Espanya”, va titllar l’article 155 de la Constitució, que va suspendre l’autonomia catalana després de la declaració unilateral d’independència, d’“eufemisme de facto de l’estat d’excepció”.

Madrid, va sostenir l’expresident, s’“oblida” que les forces independentistes van guanyar les eleccions del 21 de desembre, “convocades pel mateix Rajoy”, i que si el poble català no pot elegir els seus governants, “llavors no hi ha democràcia”.

“És hora de negociar, d’acabar amb la repressió i de trobar una solució política per a Catalunya, no judicial. Espero que un dia prevalgui la voluntat del nostre poble”, va afirmar en anglès Puigdemont en un debat proposat per ell mateix a la Universitat.

Puigdemont va ser rebut i acomiadat amb molts aplaudiments, però també va viure moments incòmodes amb les preguntes dels professors Christian F. Rosbøll i Marlene Wind, sobretot aquesta última, experta en les relacions amb la UE i molt mediàtica al país nòrdic. Wind va posar en dubte la seua definició de “democràcia” i la “legitimitat” del referèndum il·legal de l’1 d’octubre, amb un 43% de participació, a part de rebutjar que es pogués comparar Espanya amb països com Polònia quant al respecte a l’estat de dret.