Puigdemont veu possible la investidura com a president i treballa perquè sigui presencial

Carles Puigdemont es va reunir ahir a Brussel·les amb el president del Parlament, Roger Torrent. Després de la trobada, el líder de JxCat es va mostrar confiat a poder ser investit president de la Generalitat. En aquest sentit, va assegurar que “no abandonarem la defensa del que va votar el poble de Catalunya el 21-D”. Per tant, va insistir que “intentarem la investidura perquè l’objectiu és que el Parlament pugui debatre i es pugui restituir allò que el 155 es va carregar”. Igualment, Puigdemont va denunciar que l’Estat no vol que el debat d’investidura es realitzi amb normalitat. Malgrat això, es va mostrar ferm per no “cedir” a cap “xantatge” i va assenyalar que “hi ha moltes possibilitats” que pugui acudir presencialment a l’hemicicle de la Ciutadella. El també “exiliat” a Brussel·les, el conseller cessat de Cultura Lluís Puig, va donar suport a la postura de Puigdemont i va confessar no entendre “per què no es pot aplicar el resultat democràtic tan clar i precís del 21-D”.

Per la seua part, Roger Torrent va apostar per treballar per constituir “ràpidament” un nou Govern que “pugui treballar des del minut u” i acabar així amb l’aplicació de l’article 155. Així mateix, el president del Parlament va reiterar que el “mandat democràtic” de les urnes ha de ser respectat. No obstant, va declinar pronunciar-se sobre si Puigdemont hauria de tornar a Catalunya per sotmetre’s a la sessió d’investidura. “És una pregunta per al president Puigdemont, ell no ha descartat la possibilitat evident de poder assistir al debat”, va concloure. Torrent també va demanar no “acostumar-se ni normalitzar” el debat sobre si Catalunya pot o no pot tenir un president a distància perquè, segons el seu parer, això és una conseqüència de la “judicialització de la política”.

A Lleida unes 400 persones van protestar davant de la subdelegació del Govern espanyol

Per la seua part, el president cessat pel 155 “va lamentar la situació” i va indicar que “vulnera molts drets”. Igualment, el PDeCAT va anunciar que sol·licitarà una compareixença de la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, perquè expliqui al Senat el veto a la reunió entre Puigdemont i Torrent. També e

l president del Parlament va manifestar el seu enuig per la prohibició de l’Executiu central. “És molt greu”, va destacar. A més, va ordenar que els serveis jurídics de la Cambra catalana estudiïn les possibles conseqüències legals d’aquest veto.

Barcelona

El jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va enviar ahir la Guàrdia Civil perquè registrés les seus de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural la mateixa jornada en què es complien 100 dies de la detenció dels seus anteriors líders, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

L’operació policial es va produir en el marc de la peça secreta que forma part de la causa per rebel·lió en la qual s’investiga el Govern cessat, la Mesa del Parlament i els líders independentistes.

L’objectiu del registre era obtenir proves de les comunicacions entre les associacions independentistes i l’anterior Govern de la Generalitat. A la recerca d’aquests indicis, la Guàrdia Civil es va presentar amb un requeriment d’informació al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i va realitzar còpies de seguretat dels correus electrònics dels dos líders independentistes.

Tant l’ANC com Òmnium van assegurar que l’operació policial es va produir amb total normalitat i “absoluta tranquil·litat” i van demanar a la ciutadania no acudir a les seus per protestar.

En relació amb els 100 dies d’empresonament dels líders d’ANC i Òmnium, centenars de persones van acudir ahir a la nit a la crida dels Comitès de Defensa de la República (CDR) per protestar davant de les delegacions del Govern espanyol a les províncies de Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona.

A Lleida, unes 400 persones es van concentrar a les vuit del vespre davant de la subdelegació, que està situada a la plaça de la Pau. Els manifestants van desplegar pancartes a favor de la república i la llibertat, mentre cantaven consignes com “us volem a casa” o “llibertat presos polítics”.