Mireia Boya demana al Suprem que anul·li ampliar la causa contra ella, Artur Mas i Marta Rovira

La presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya, ha presentat un recurs davant del Suprem demanant que anul·li la decisió del jutge Pablo Llarena que amplia la causa per rebel·lió contra ella, l’expresident de la Generalitat Artur Mas i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, entre altres. En el recurs de súplica, a què ha tingut accés Efe, l’advocat de Boya demana la nul·litat de la interlocutòria del 22 de desembre de Llarena que ampliava la investigació pel procés independentista a diverses persones, entre elles també a la portaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel; la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, i la presidenta de l’Associació de Municipis per a la Independència (AMI), Neus Lloveras.

En el seu escrit, Llarena explicava que els fets que s’investiguen s’han pogut desenvolupar sota la direcció i coordinació d’un conjunt de persones entre els que es trobarien els presidents i portaveus dels grups parlamentaris independentistes del dissolt Parlament de Catalunya, així com els presidents i secretaris generals dels partits polítics independentistes i la presidenta de l’AMI.

La defensa de Boya demana ara que s’anul·li aquesta resolució perquè considera que vulnera els drets a la defensa i a un judici equitatiu, ja que no informa els nous investigats dels fets que se’ls imputen amb prou detall. "La informació que s’ha de donar a qui s’atribueixi un fet punible en el moment de comunicar-li l’esmentada circumstància exigeix que s’inclogui una descripció d’aquells fets en els quals es fongui la seua condició de sospitosa, la naturalesa i la tipificació de la infracció penal i la seua participació en els mateixos", diu el lletrat, que creu que la interlocutòria de Llarena no compleix aquesta condició.

En el cas de Boya, destaca que no descriu els fets pel que la considera sospitosa, sinó que relata una sèrie d’antecedents en els quals no es fa referència a ella i es limita a ubicar-la en reunions que suposadament van servir per idear el procés de ruptura, en el qual va donar presumptament el seu suport polític en el Parlament.

Per a l’advocat, és "impossible extreure del contingut de la interlocutòria els elements fàctics en què es funda la imputació, la naturalesa i la tipificació de la infracció penal que se li atribueix i la seua concreta participació en els fets", i més quan, destaca, no existeix cap denúncia o es baralla contra ella. En el recurs, afirma que la seua imputació és "merament formal" i no està fonamentada, el que compromet "greument" el seu dret a la defensa i posa "clarament en dubte des del seu inici el caràcter equitatiu que ha de tenir el procés penal".