El Constitucional només permetrà investir Puigdemont si va al Parlament

No hi ha decisió del Tribunal Constitucional sobre el recurs del Govern de Rajoy contra el debat del Parlament per investir president Carles Puigdemont dimarts, però tot i així els magistrats han dictat mesures cautelars que veten una investidura a distància i la fan pràcticament impossible encara que Puigdemont acudís al ple.

El Tribunal Constitucional (TC) va vetar ahir a la nit la investidura de Carles Puigdemont com a president, a través d’una interlocutòria que prohibeix de forma expressa que accedeixi al càrrec des de Brussel·les i ho fa pràcticament impossible encara que comparegués en persona al Parlament. Els magistrats van dictar aquestes restriccions com a “mesura cautelar” després d’un dia sencer de deliberacions en les quals no van arribar a pronunciar-se sobre si admeten o no a tràmit el recurs del Govern de Mariano Rajoy contra la sessió de la Cambra catalana de dimarts vinent.

En lloc d’admetre o desestimar el recurs de l’Executiu espanyol, la interlocutòria obre un període de deu dies perquè les parts hi presentin al·legacions. Aquest termini es prolonga més enllà del ple del Parlament i de la data límit que dicta la llei pel primer debat d’investidura: el 31 de gener. Així mateix, dicta que els diputats a Brussel·les no podran emetre el seu vot a distància ni tampoc delegar-lo; que Puigdemont no podrà ser investit telemàticament “ni per substitució d’un altre parlamentari”; i que el Parlament no podrà investir-lo encara que acudeixi a la sessió, tret que ho faci amb “autorització judicial” si hi ha vigent “una ordre judicial de cerca i captura i ingrés a la presó”. En cas contrari, la sessió quedaria suspesa. La interlocutòria declara “radicalment nul i sense valor i cap efecte” qualsevol acte que contravingui aquestes mesures cautelars i adverteix la Mesa del Parlament i el seu president, Roger Torrent, del “deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa” que contravingui aquestes mesures cautelars. En aquest sentit, precisa que qualsevol acció que “permeti procedir un debat d’investidura” amb Puigdemont com a candidat a president i que incompleixi les condicions del TC pot suposar responsabilitats, fins i tot de caràcter penal.

El TC adverteix la Mesa i el president del Parlament de “responsabilitat penal” si no acaten la interlocutòria

Així mateix, els lletrats del TC van emetre un informe en el qual també aconsellaven inadmetre el recurs, al·legant els mateixos motius que el Consell d’Estat.

brussel·les/madrid

El candidat de JxCat a presidir la Generalitat, Carles Puigdemont, va manifestar que “fins i tot el TC ha rebutjat el frau de llei que pretenia la Moncloa”.

Ho va dir en un tuit després que el TC decidís que suspendria el ple del Parlament de dimarts si es pretén investir-lo en absència, encara que li permet assistir a la sessió de la seua investidura si obté permís del jutge. “Més d’un hauria de pensar a rectificar i fer política d’una vegada. I si no és capaç d’això, deixar-ho i deixar pas”, va afegir Puigdemont.

Mentrestant, el seu advocat, Jaume Alonso Cuevillas, va dir que la decisió del TC és perquè “ha intentat no desautoritzar el Govern central”, i va interpretar textualment que el tribunal fa el ridícul.

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va assegurar que “tots els demòcrates” tenen l’“obligació de respectar les decisions dels tribunals”, en un missatge dirigit al president del Parlament, Roger Torrent, que ha convocat el ple d’investidura per dimarts.

Des de Ciutadans, el seu president, Albert Rivera, va afirmar que és “de sentit comú” que algú que fuig “de la seua responsabilitat penal davant de la Justícia” no pugui ser el pròxim president.

Fins i tot en aquell cas, el TC va advertir que l’admissió del tràmit podia impedir debats i “desnaturalitzaria, en cas de prosperar, els principis fonamentals de la democràcia parlamentària”.

Això podria constituir un precedent al cas de Puigdemont

.