El judici de Gürtel acorrala Camps pel finançament en b del PP

Set jornades de judici a la trama Gürtel a la Comunitat Valenciana han servit per aflorar testimonis i confessions inesperades sobre el finançament amb diner negre del PP en aquesta comunitat autònoma i per assenyalar qui fou el seu màxim responsable i president regional, Francisco Camps.

Primer van ser els nou empresaris acusats en el judici els que van reconèixer haver pagat alguna cosa més d’1,2 milions d’euros per finançar il·legalment el PP valencià a les campanyes electorals de 2007 i 2008.

Després li va arribar el torn al considerat líder de la Gürtel, Francisco Correa que, després d’anunciar que col·laboraria amb la Justícia i pactar amb la Fiscalia una substanciosa rebaixa de la pena que sol·licitava per a ell, es va decidir a obrir la capsa de Pandora.

Va relatar el presumpte funcionament d’aquest finançament il·lícit i va apuntar a Ricardo Costa com el responsable del PP valencià que els va obligar a facturar treballs a empresaris si volien saldar el deute contret amb el partit per l’organització d’actes electorals.

El seu testimoni va animar a confessar els seus companys de banc dels acusats i també capitostos de la trama, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, El Bigotes, i va causar tal enrenou entre els acusats que ambdós van sol·licitar al jutge un ajornament de 48 hores per replantejar-se la seua línia de defensa.

Van intentar sense èxit aparent pactar amb la Fiscalia i, després d’aquells dos dies, Crespo va seguir els passos de Correa i va corroborar la seua versió: "Em va dir que el deute que tenia amb nosaltres la hi anàvem a girar a altres empresaris", va dir en relació amb Costa.

Però no va ser fins que va arribar El Bigotes quan el nom de Francisco Camps va començar a ressonar amb més força a l’Audiència Nacional. "Aquesta persona era Francisco Camps", va dir el responsable de la Gürtel a València en relació amb qui li va ordenar a Costa donar la instrucció de facturar actes a empresaris que tenien adjudicacions amb l’Administració valenciana.

I no només això, sinó que, gairebé al final de la declaració i a preguntes del seu advocat, El Bigotes va sentenciar que va ser Camps qui "va crear" el sistema de finançament irregular del PP valencià i que era l’expresident de les Corts valencianes Juan Cotino que s’encarregava de trucar als empresaris que pagarien els actes que la Gürtel li muntava el partit.

Amb aquestes revelacions i quan semblava que ja s’havia dit tot de l’expresident valencià, va arribar Ricardo Costa -que molts van apuntar com a responsable- i va tornar a assenyalar Camps i Cotino.

També va aflorar el nom de l’exvicepresident valencià Víctor Campos que, segons Costa, li va trucar un dia al seu despatx i li va mostrar uns sobres amb diners en efectiu "entregats per empresaris que tenen relacions amb l’administració o amb el partit" per "encàrrec" de Camps i Cotino.

I va ser més enllà Costa: va arribar a assegurar que Camps -de qui va dir irònicament que era una persona "especial" - va encarregar complements (focs artificials i una banda de música) en actes de campanya als quals va acudir el president del Govern, Mariano Rajoy, per valor de 120.000 euros, que també van córrer a costa d’empresaris.

Tanmateix, Costa va provar de desvincular la direcció nacional de tota responsabilitat en el cas. "No està permès (...) Seria un Filesa II", li va dir l’extresorer Luis Bárcenas quan Costa li va explicar la pràctica de pagaments irregulars -segons ell- orquestrada per Camps.

Amb aquesta declaració, el que fos secretari general de la formació es va convertir en el primer polític acusat a Gürtel que ha reconegut el finançament il·legal del PP.

No obstant això, el següent en declarar, l’exvicepresident Vicente Rambla, va trencar la línia de confessió dels acusats que li van precedir i va negar participació alguna en aquest sistema de finançament.

No va apuntar a Camps sinó a Costa, de qui va dir que era "l’embut" pel qual passava tota la informació relativa a les campanyes electorals. Ell, juntament amb l’expresident valencià, "eren les persones més influents" en el partit.

Similar camí va prendre l’exgerent de la formació Cristina Ibáñez, que va negar l’existència de cap tipus de finançament irregular -o almenys, va dir, ella ho desconeixia- protagonitzant importants contradiccions entre els polítics acusats en aquest judici.

Encara queda esperar què dirà l’únic polític que no ha declarat encara, l’exvicesecretari del partit David Serra.

En qualsevol cas, el cert és que les declaracions de Costa van generar un notable enrenou polític, amb peticions d’explicacions per part de tots els grups polítics al president del Govern, Mariano Rajoy, qui va assegurar que "no sabia res" del presumpte finançament il·legal.

A la Comunitat Valenciana, el ple de Les Corts va demanar a Camps que renunciés al seu lloc en el Consejo Jurídico Consultivo (CJC). El PP va ser l’únic que es va abstenir en la votació.

I també hi va haver conseqüències en el panorama judicial. Un dia després de la seua confessió, la Fiscalia va anunciar que al terme del judici valoraria si investiga Camps, qui, de moment, haurà de comparèixer en qualitat de testimoni en les properes setmanes.