POLÍTICA LA NOVA GENERALITAT
Puigdemont demana al Constitucional que li permeti ser avui a la investidura
El Parlament celebrarà avui la primera sessió del ple per investir Carles Puigdemont president de la Generalitat, però persisteix la gran incògnita de si el candidat tornarà de Bèlgica per ser a l’hemicicle. Ha demanat al Constitucional que li permeti ser avui a la Cambra i a l’Alt Tribunal es reunirà aquest matí d’urgència.
Carles Puigdemont va demanar ahir empara al president de la Cambra catalana, el republicà Roger Torrent, perquè adopti “les mesures necessàries per salvaguardar els drets i prerrogatives del Parlament i els seus membres” i poder ser així investit. Ho va fer després que el Tribunal Constitucional i un informe dels lletrats de la Cambra coincideixen que per ser reelegit és imprescindible que Puigdemont hi assisteixi en persona, però si ho fa, s’arrisca a ser arrestat i eventualment empresonat, ja que pesa contra ell una ordre de detenció si trepitja territori espanyol. L’alt tribunal afegeix que no n’hi ha prou d’anar presencialment al ple, sinó que també és necessària una autorització judicial del Tribunal Suprem que Puigdemont no preveu demanar. El cap de llista de Junts per Catalunya ha enviat al Tribunal Suprem un escrit en què al·lega que, com a diputat, no necessita “autorització judicial” per poder ser elegit president i també ha demanat al TC que li permeti ser avui a la Cambra.
Si Puigdemont no torna, tota la pressió recaurà en els quatre membres independentistes de la Mesa del Parlament (dos d’ERC i dos de JxCat) i, més especialment, el nou president de la Cambra. Torrent llavors haurà de decidir si segueix endavant amb el ple i desobeeix la interlocutòria del Constitucional, o si frena el plenari i obre un escenari sense precedents perquè mai abans la Cambra havia paralitzat un procés d’investidura. La llei catalana que marca els terminis per a la investidura estableix que hi ha dos mesos per trobar un president una vegada es posa en marxa el mecanisme, però no regula què passaria amb els terminis si Torrent frena el procés per absència del candidat.
Torrent podria delegar al ple la decisió de mantenir la investidura de Puigdemont
Si el ple comença a celebrar-se sense Puigdemont, Cs, PSC i PP ja han anunciat que en demanaran la suspensió i, Torrent i la Mesa hauran de decidir si atenen aquesta suspensió o prossegueixen el debat sense la presència del candidat.
En aquest context, el Tribunal Constitucional es reunirà avui per resoldre la sol·licitud de Carles Puigdemont de deixar sense efecte la interlocutòria que va suspendre cautelarment la investidura. El ple es reunirà a partir de les 13.00 hores, dos abans que arranqui la sessió del Parlament, per resoldre les al·legacions presentades ahir per Puigdemont i els diputats electes de Junts per Catalunya.
A l’escrit, sol·liciten que el Constitucional deixi sense efecte la interlocutòria amb què, el dia 27, el ple va acordar la suspensió cautelar de la investidura de Puigdemont com a president si no es compleixen les condicions indicades en aquesta resolució. El tribunal ha donat a les altres parts, advocacia de l’Estat i Parlament, un termini que vencerà avui les 11.00 hores perquè hi formulin les seues al·legacions.
Llanera impedeix a Junqueras i Sànchez assistir al ple
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va denegar ahir el permís sol·licitat per Oriol Junqueras i Jordi Sànchez per assistir avui a la sessió d’investidura del Parlament, tot i que poden delegar el vot. Llarena apunta en aquest sentit que la seua actuació social i política “resulta inconciliable” amb el permís que reclamen. Insisteix que existeix encara risc de reiteració delictiva i per això no poden obtenir els permisos. El jutge els imputa els presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. Entre les raons per rebutjar la sol·licitud d’assistir al ple, el magistrat de l’Alt Tribunal al·ludeix a “la possibilitat que el seu lideratge tornés a manifestar-se amb mobilitzacions ciutadanes col·lectives violentes i enfrontades en el marc legal de la nostra convivència”.
Llarena torna a insistir en aquest punt que les decisions sobre la situació personal dels querellats “no representen la criminalització del projecte polític independentista” i que el que es persegueix en la causa que ell instrueix és “l’execució d’un procés delictiu concertat des de les institucions autonòmiques catalanes, amb la col·laboració d’entitats civils”.