“

La primera ministra britànica, Theresa May, va explicar ahir, davant dels mitjans britànics a Pequín, que no vol concedir drets de residència als ciutadans de la Unió Europea que arribin durant el període de transició del Brexit. La primera ministra va explicar a la ciutat asiàtica, on es troba de visita oficial, que existeix una diferència entre els comunitaris que entrin al Regne Unit abans de la sortida de la Unió, prevista per al 29 de març del 2019, i els que ho facin després, moment en què començaria un procés de transició que la UE espera que acabi el 31 de desembre del 2020. Tot i així, May insisteix que aquesta fase, que ella denomina d’“implementació”, s’ha de mantenir durant dos anys després del Brexit, i finalitzar el març del 2021.

La UE va adoptar aquesta setmana les seues línies roges per acordar el període de transició, durant el qual el Regne Unit conservaria l’statu quo dels seus membres. Això implica que el país britànic haurà de continuar complint el cabal comunitari. Al desembre, el Regne Unit i la UE van acordar que es respectessin tots els drets dels comunitaris que faci més de cinc anys que siguin al país britànic i que, aquells que no faci tant temps passat el 29 de març del 2019, també gaudissin dels mateixos drets una vegada arribin a complir els cinc anys d’estada al país. Les discrepàncies es troben en el fet de si les regles de lliure moviment han de continuar aplicant-se durant el període de transició. Segons May, el dret al lliure moviment només s’ha d’aplicar als comunitaris que van arribar abans del Brexit, ja que la resta són conscients que es desplacen a un país fora de la Unió Europea.

En un altre ordre de coses, el lord i secretari de Desenvolupament Internacional del Regne Unit, Michael Bates, va presentar dimecres la dimissió “per vergonya” després d’arribar dos minuts tard al Parlament britànic, que va impossibilitar que pogués contestar a la pregunta formulada per la diputada laborista Ruth Lister.

La decisió del lord va deixar atònita tota la Cambra, encara que May no va acceptar la renúncia al considerar-la “innecessària”.