El Govern va planejar el "conflicte" amb l'Estat una vegada que els jubilats cobressin la seua paga doble, segons la Guàrdia Civil

El Govern de Carles Puigdemont es va plantejar aprovar les lleis de desconnexió a partir del mes de juliol del 2017, per buscar un "conflicte obert" amb l’Estat una vegada els pensionistes i funcionaris haguessin cobrat les seues pagues dobles d’estiu.

Així ho sosté la Guàrdia Civil a l’informe sobre diversos correus electrònics que es van intercanviar a començaments de 2016 Josep Maria Jové, exnúmero dos de la consellería d’Economia i principal investigat pels preparatius del referèndum, Carles Viver Pi i Sunyer, expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional, i Josep Maria Reniu, un altre dels exmembres d’aquest organisme.

Segons l’informe que la Guàrdia Civil va elaborar amb l’anàlisi d’aquests correus creuats, a què ha tingut accés Efe, aquests tres membres del nucli dur que va impulsar el procés van estudiar, com a variació al full de ruta inicial, promoure un escenari de "conflicte obert amb l’Estat" per assolir la independència.

Als correus, intervinguts per ordre del jutge que investiga els preparatius de l’1-O, Jové, Viver Pi i Sunyer i Reniu van apuntar que per aconseguir un "enfrontament obert amb l’Estat és clau el moment temporal en què es realitzarà, triant l’època de l’any adequada per reduir els potencials efectes de l’Estat en contra."

En aquest sentit, "valoren" que l’enfrontament tingués lloc al juliol, "una vegada s’haguessin abonat les pagues dobles a pensionistes i funcionaris, ja que l’Estat perdria una part important de resposta en l’àmbit més sensible: sous i pensions", afegeix l’informe de la Guàrdia Civil.

Els correus, segons l’institut armat, apunten que el nucli dur independentista va estudiar "centrar-se en la utilització de la llei de transitorietat jurídica com la veritable proclamació d’independència", després del que es convocarien eleccions constituents "atenent a què la connexió ja s’haurà produït".

Una de les alternatives suggerides per Viver Pi i Sunyer, també investigat pel jutge que indaga els preparatius de l’1-O, era "aprovar el paquet legislatiu comentat incorporant una clàusula suspensiva temporal, de manera que s’aprovessin les lleis però condicionant la seua aplicació a l’efectiva obtenció de la majoria absoluta dels escons i dels vots en les eleccions constituents".

Els investigats assenyalen als correus que les "fortaleses" d’aquest escenari és que "desapareix la controvèrsia de la desconnexió", ja que la llei de transitorietat jurídica suposaria la proclamació de facto de la independència, encara que, afegeix l’informe, "l’enfrontament amb l’Estat serà obert i clar i serà necessari validar el procés en unes eleccions constituents convocades en el mateix moment".

Els correus plantegen així mateix "dubtes sobre la capacitat de tots els actors independentistes", per la qual cosa aposten per "preparar un pla de contingència sobre la base dels càrrecs electes locals", afegeix l’informe.