El complicat camí de la investidura

JxCat i ERC van prosseguir ahir les negociacions per concretar un acord que permeti desencallar la investidura i poder formar govern i forçar el final de l’aplicació del 155. Dimecres, el partit de Carles Puigdemont va fer arribar el text de la proposta al partit republicà i a la CUP, perquè poguessin fer-hi aportacions i que passaria per tenir un Executiu efectiu a Catalunya però amb Carles Puigdemont reconegut com a president legítim a Brussel·les, investidura aquesta última que seria protagonitzada pel Consell de la República.

Els independentistes buscaran el suport real a les seues propostes amb el beneplàcit del Parlament, on Junts per Catalunya, ERC i la CUP sumen majoria absoluta. Però els partits constitucionalistes amenacen d’impugnar qualsevol moviment en aquesta línia.

El nou Executiu es repartiria les conselleries al 50% entre JxCat i els republicans

El president del Parlament considera que els empresonaments són polítics

Però bona part dels problemes es mantenen perquè Esquerra manté els seus recels a una investidura a distància si això pot suposar conseqüències penals per als seus, recordant que té el líder, Oriol Junqueras, a la presó, i que la presidència del Parlament està en mans del republicà Roger Torrent.

En aquest sentit, el portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, va explicar ahir que no tenien constància que des de JuntsxCat s’hagués proposat un nom alternatiu al de Carles Puigdemont, si bé va reconèixer que veurien amb bons ulls el doble pla que permetria un Govern a Catalunya “efectiu”.

Per a aquesta presidència a Catalunya continua sonant el nom d’Elsa Artadi, estreta col·laboradora de Puigdemont. Però també n’hi ha altres, com el de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, del grat del PDeCAT i del món municipalista i que també apareix com a ferm candidat a formar part del nou Executiu.

Encara que no hi ha acord sobre la seua conformació, sí que hi hauria un cert consens en un repartiment al cinquanta per cent de les carteres entre PDeCAT i ERC. Des de l’entorn republicà s’apunta que Oriol Junqueras repetís com a vicepresident. Es tracta de restituir-lo malgrat estar a la presó per ordre del jutge Llarena. Junqueras s’enfronta a més al perill d’una possible inhabilitació per part del Suprem.

També es dóna per descomptat que els consellers cessats podrien tornar a formar part del nou govern de la Generalitat sempre que ells ho desitgessin. Són els casos, per posar-ne algun exemple, de Jordi Turull, que és alhora un altre dels possibles candidats a portar les regnes de l’Executiu des de Barcelona. També podria repetir Raül Romeva.

La CUP sembla simplement voler investir d’un cop un president “republicà”, i va desafiar ahir tant un partit com l’altre a fer una proposta definitiva sobre la formació de govern i deixar de banda les baralles partidistes.

En cas de no anar a declarar, el jutge Llarena pot plantejar dos escenaris. El primer consistiria a ajornar la declaració i convocar-la un altre dia, i donar-li d’aquesta manera una segona oportunitat. La segona opció és decretar directament una ordre de recerca i captura contra Gabriel.

La seua companya de partit, l’aranesa Mireia Boya, haurà de declarar el 14 de gener vinent.

Madrid

El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, es va desplaçar ahir a les presons madrilenyes de Soto del Real i Estremera per poder visitar els líders independentistes que es troben presos, l’exvicepresident Oriol Junqueras, l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana Jordi Sànchez i l’expresident d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart.

Torrent va assegurar que faria “tot el possible” per aconseguir la llibertat dels quatre líders independentistes que continuen en presó provisional per la seua implicació en el procés. Va dir que treballarà “fins a les últimes conseqüències” pels seus drets. Va explicar que l’objectiu de la visita era garantir la defensa dels drets dels 135 diputats que conformen la Cambra catalana, tal com va expressar al discurs durant la sessió constitutiva.

Amb referència a Junqueras i Sànchez, actualment els dos líders que compten amb una acta de diputat, Torrent va afirmar que “defensaré els seus drets polítics com a diputats perquè puguin exercir lliurement allò que els ha encarregat el poble català” i va explicar que aquests drets “no només passen” per poder votar a la Cambra catalana, sinó per poder exercir totes les responsabilitats que comporta ser diputat.

El president del Parlament va voler destacar que els empresonats “són homes de pau” i considera que es troben a la presó per motius polítics. També va lamentar haver de fer una reunió amb dos diputats en una presó, encara que va voler transmetre un missatge de “tranquil·litat i fermesa” i va explicar al sortir que es trobaven tots bé.