El Govern demana aplicar la màxima pena a violadors en sèrie i per atacs en infraestructures

El Govern ha aprovat avui un avantprojecte de llei que proposa aplicar la presó permanent revisable als violadors en sèrie, als segrestos que acabin amb la mort de l’ostatge i als qui atemptin contra infraestructures clau, com ports, aeroports, carreteres, estacions i trens.

Però també planteja ampliar la seua aplicació als casos en què es pretengui ocultar el cadàver d’una persona assassinada o no col·laborar en la seua troballa, en aquells abusos sexuals contra menors després de privar-los de llibertat o torturar-los i per causar incendis en els quals es posi en perill la vida de persones o determinats usos d’elements químics o nuclears amb resultat de mort.

Amb aquesta proposta, l’Executiu ha afirmat que pretén sumar-se al debat obert entorn de la presó permanent revisable amb la incorporació d’aquests cinc nous tipus delictius que responen a una "demanda social" sobre una figura penal que compta amb un suport de l’"entre el 70 i 80 %" de la població, en un moment en què l’oposició pretén derogar una mesura que hi ha a tot Europa.

Tant és així que el ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha insistit al terme del Consell de Ministres en què "no ha estat el Govern qui ha posat la presó permanent revisable a la taula de debat sinó els grups que pretenen la seua derogació directa sense matisos", en al·lusió a la proposició de llei que està en tramitació al Congrés a instàncies del PNB.

Com a conseqüència d’aquesta iniciativa parlamentària i després de reconèixer que existeix "un important debat social, polític i doctrinal" sobre aquesta figura penal, Catalá ha subratllat que el Govern ha considerat oportú prendre "una posició ferma" i posar de manifest el seu "compromís i voluntat de manteniment" amb aquesta aquesta pena, que es va incorporar el 2015 al Codi Penal d’una forma "proporcionada, prudent i limitada".

Però ha negat a tota hora que la seua proposta, que afegeix cinc nous tipus delictius als vuit existents en l’actualitat, tingui caires electoralistes, quan "són els que han pretès derogar la pena els que han portat aquest debat".

"Tornar a ser l’excepció a Europa no seria una bona notícia", ha afegit Catalá, per defensar que aquesta eina existeix a tots els països comunitaris excepte a Croàcia i Portugal, mentre que aItàlia, Alemanya i França s’aplica d’una manera més intensa.

Com a exemple, ha assenyalat que en alguns d’aquests països la rebel·lió i la sedició estan penats amb la presó permanent, però ha explicat que el Govern no ha volgut entrar en aquest assumpte per no obrir debats i perquè considera que aquests delictes estan prou penats en la nostra ordenació jurídica.

El ministre ha apel·lat a la "reflexió" de la resta de forces polítiques en recordar-los que la ciutadania no elegeix als seus representants perquè "facin el que millor" els sembli, sinó "el que la majoria de la societat vol", i això, ha precisat, amb un suport de fins un 80 % a aquesta pena és un exemple de "coherència lògica".

Sobre això, ha defensat que la presó permanent s’aplica en "casos extraordinaris molt singulars" i representa "la resposta més ferma de l’Estat de Dret per protegir la societat dels delinqüents més greus".

La proposta de l’Executiu no només convergeix en el temps amb la iniciativa del PNB per a la seua derogació sinó també amb el pla de Ciutadans que s’inclina per endurir l’accés al tercer grau penitenciari mitjançant una esmena a la proposició dels nacionalistes bascos.

I en punt mort es troba el recurs que PSOE, CiU, La Izquierda Plural, UPyD, PNB i Grup Mixt van elevar al Tribunal Constitucional fa més de dos anys en entendre que aquesta figura vulnera quatre articles de la Constitució: la prohibició de penes inhumanes, el principi de proporcionalitat, la prolongació de la pena fins la mort del reu i la possibilitat de reinserció.