Els lletrats afirmen que el termini de dos mesos per als comicis no ha començat

Els lletrats del Parlament han conclòs al seu informe (veure document en PDF) que el termini de dos mesos per a noves eleccions encara no ha començat a córrer, almenys fins la resolució del Tribunal Constitucional sobre la investidura, i deixen en mans del president del Parlament activar l’esmentat termini si es prolongués el bloqueig.

A l’informe només apareix la firma del secretari general del Parlament, Xavier Muro, en haver-se apartat de l’elaboració del text el lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, per discrepàncies en els últims dies sobre el contingut.

El document dels serveis jurídics considera que l'ajornament de la sessió d'investidura "no es produeix com a conseqüència d'una voluntat deliberada, sinó de la decisió d'un òrgan extern al Parlament", en aquest cas el TC a instàncies del Govern. Per tant, prossegueix, "mentre no recaigui una decisió de la impugnació presentada pel Govern, es pot considerar suspès el termini de deu dies per a la presentació al ple, almenys fins a la resolució (del TC) que acordi l'admissió o no de la impugnació del Govern de l'Estat". Segons el seu parer, la decisió del TC "pot afectar la viabilitat de la candidatura (de Carles Puigdemont) des del punt de vista jurídic i això fa necessari esperar per veure el seu contingut i els termes concrets en què es produeix, per valorar els efectes."

Segons els lletrats, les disposicions estatutàries i legals no permeten considerar que el fet que hagin transcorregut els deu dies per presentar un candidat suposi en conseqüència l'inici del termini de dos mesos per a la dissolució anticipada del Parlament. Una cosa que suposaria una "interpretació extensiva, amb perjudici dels drets fonamentals dels membres de la Cambra, i posaria en mans del president del Parlament un instrument exorbitant" i "desfiguraria el seu paper institucional".

Però l'informe també indica que, en absència de normativa, per iniciar el compte enrere de dos mesos és necessari "un acte equivalent" a la primera votació d'investidura, com podria ser que el president Torrent comuniqués a la Cambra la "constatació del bloqueig polític que impedeix que prosperi un candidat". En aquest sentit, els lletrats al·ludeixen al precedent del dictamen del Consell d'Estat respecte a l'ocorregut a l'Assemblea de Madrid el 2003, amb l'anomenat "Tamayazo".

Però sí que deixen en mans de Torrent, d'altra banda, activar el rellotge dels dos mesos en el cas que s'allargués el bloqueig institucional per investir un nou president. "Si es prolonga la situació d'interinitat o bloqueig institucional posteriorment a la decisió del TC sobre l'admissió a tràmit de la impugnació -apunta l'informe- es podria considerar que el president del Parlament es troba facultat per activar l'inici del termini per a la convocatòria automàtica d'eleccions mitjançant una comunicació a la Cambra en la qual constatés la impossibilitat d'investidura". Una decisió "sense perjudici de la seva capacitat per iniciar una nova ronda de consultes amb els grups polítics per formular noves proposades", subratllen els lletrats.

No obstant això, també ressalten que en cas que Torrent no impulsés l'acte equivalent a una votació fallida, "sense justificació objectiva i transcorregut un termini raonable", es podria estudiar la possibilitat que els grups parlamentaris impulsessin aquest acte equivalent mitjançant els instruments corresponents.