El Govern va gastar 1 milió en enviar cartes censals per a l’1-O, segons la Guàrdia Civil

La Generalitat va pagar al voltant d’1 milió d’euros a l’empresa de transports Unipost per enviar cartes als membres de les meses electorals i per a targetes censals del referèndum il·legal de l’1-O, segons afirma la Guàrdia Civil.

En un informe remès al Tribunal Suprem, al qual ha tingut accés Efe, la Guàrdia Civil apunta que la quantitat gastada en aquests conceptes està "encara per determinar", però afegeix que se situa "sobre els 979.661 euros (sense IVA)".

També reitera que es calcula que el Govern de Carles Puigdemont va gastar uns altres 502.639 euros, sense IVA, en publicitat en els mitjans de la convocatòria.

"Es continuen realitzant gestions per determinar el cost del referèndum de l’1-O", afegeix l’institut armat al seu informe del passat 1 de febrer.

Referent a això, la interventora general de la Generalitat va concloure que els contractes firmats per l’administració catalana amb Unipost responen a "serveis postals ordinaris propis", no vinculats a "el finançament de cap actuació il·legal ni contrari a les decisions dels tribunals".

En aquest sentit, la Guàrdia Civil diu a l’informe que l’assessoria jurídica de la Generalitat va informar al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona (que investiga també el referèndum) que "en cap departament de la Generalitat no s’ha produït cost econòmic en relació amb el referèndum" i considera que aquesta afirmació "es contradiu amb les actuacions que s’estan duent a terme, en les quals es verifica que efectivament sí que s’ha produït aquest cost," posant com a exemple aquests dos conceptes.

L’informe explica que una altra de les línies d’investigació del finançament de la consulta és el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, conegut com a Diplocat.

La Guàrdia Civil fa referència a quatre transferències relacionades amb el Diplocat, per un total de 159.700 euros, que es van fer a Brussel·les i a la delegació del Govern a Croàcia.

En el cas de Brussel·les, es va tractar de dos transferències per un total de 119.700 euros fetes el 21 de setembre i el 9 d’octubre de 2017 amb el concepte de "contracte de serveis" en les quals figurava com a beneficiari The Hague Center for Strategic Studies.

La Guàrdia Civil assenyala que "nombroses fonts" assenyalen a aquesta societat establerta als Països Baixos "com l’entitat que va finançar la presència d’una sèrie de persones per exercircom a 'observadors internacionals’en el referèndum de l’1-O".

Aquestes transferències es van fer des del compte de la Delegació de la Generalitat davant de la Unió Europea, que dirigia llavors Raúl Romeva, i concretament les va ordenar Amadeu Altafaj, representant davant de la UE i director d’aquesta entitat que va ser cessat en aplicació de l’article 155.

Altafaj va afirmar el jutjat que aquestes quantitats no responen a despeses de finançament de cap actuació il·legal ni contrària a les decisions dels tribunals, però la Guàrdia Civil insisteix que van poder ser fetes servir a pagar despeses d’avió i allotjament d’aquests "observadors internacionals".

A més, l’informe sospita d’altres dos transferències d’un total de 40.000 euros fetes el 12 de setembre i el 9 d’octubre a la Delegació de la Generalitat a Croàcia, que es coneix com l’ambaixada catalana en aquest país, amb el concepte "Delegació Croàcia".

Al document, la Guàrdia Civil demana al jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa per l’1-O que citi com a testimoni Altafaj perquè aclareixi aquestes transferències.