Rebuig frontal a la maniobra del Govern espanyol per vehicular l’educació en castellà

La proposta del Govern central d’introduir el castellà com a llengua vehicular a les escoles catalanes es va trobar ahir de cara amb el rebuig generalitzat de la comunitat educativa i de la majoria de partits. En aquest sentit, el portaveu de la Junta de Directors de Catalunya, Artur Ramírez, va manifestar que la mesura anunciada és “sectària” i “il·legal”, perquè per introduir la llengua castellana com a vehicular a la prescripció escolar “s’ha de modificar la llei d’educació catalana”. En la mateixa línia, l’exconseller d’Educació i diputat d’ERC Ernest Maragall va explicar que “la llei és molt clara” i diu que “els alumnes no poden estar separats per raó de llengua”. “El que proposen és il·legal”, va subratllar. Igualment, la Federació d’Ampes catalanes (FAPAC) va insistir que defensarà “sempre el model d’escola catalana i la immersió lingüística” i que treballaran “per la igualtat d’oportunitats de tots els nens sense segregar-los segons la llengua”. D’altra banda, Carles Puigdemont va acusar el president del Govern, Mariano Rajoy, de “sobrealimentar” el nacionalisme espanyol a costa de “dividir els alumnes catalans per raó de la seua llengua”. També, el vicepresident Oriol Junqueras va fer una crida a preservar el model lingüístic, ja que “és un patrimoni construït entre tots”. Així mateix, el portaveu de Junts per Catalunya Eduard Pujol va remarcar que la immersió és un sistema “exitós que ha permès cohesionar i integrar”. Pujol va explicar que “estem davant d’un nou atemptat” contra la “convivència” i es va mostrar convençut que “no se sortiran amb la seua”. L’exconsellera d’Educació Irene Rigau va assenyalar que l’objectiu del PP és “victimitzar” els pares que desitgin escolaritzar els fills en castellà per “separar” els catalans. De la mateixa manera, el senador d’ERC Àngel Estradé va culpar l’“espanyolisme” de “voler aniquilar l’escola catalana”. També el líder de CatComú-Podem, Xavier Doménech va rebutjar que “un partit amb quatre diputats” posi fi a un model de consens. Finalment, fins i tot el PSOE va rebutjar que s’utilitzi el 155 per modificar el model lingüístic català.

Lleida

La sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l’Estatut el 2010 va mantenir sense canvis l’article 35, que fixa l’ús del català com a llengua vehicular en l’ensenyament, en consonància amb la llei de normalització lingüística del 1983. No obstant, el va subjectar a una interpretació que permetia atorgar també aquest paper al castellà. Es va reobrir llavors una porta que fins aquell moment semblava tancada: associacions i particulars van litigar contra el sistema d’immersió lingüística que la Generalitat havia aplicat durant més de tres dècades. El model educatiu va superar amb notable èxit aquests envits. Sentències del TC i del Suprem a partir del 2012 van rebutjar aquests recursos al considerar que pretenien “imposar un nou sistema lingüístic” sense que “existeixi empara legal per fer-ho” al tractar-se d’una competència de la Generalitat. Cap resolució judicial va alterar el sistema d’immersió lingüística en el seu conjunt, però sí que hi va haver sentències que van obligar a canviar-lo en aules d’alguns centres educatius. Van sorgir arran de demandes de famílies assessorades per l’associació Convivència Cívica Catalana, que exigien que els fills estudiessin en castellà i que ho fessin “en les mateixes condicions” que els seus companys. Les resolucions van obligar les escoles a utilitzar el castellà com a llengua vehicular al 25% de les classes, tant per als fills dels demandants com per a la resta d’escolars del mateix curs. Una d’aquestes resolucions, l’única coneguda a Lleida fins ara, va recaure sobre l’institut Gaspar de Portolà de Balaguer. Va despertar mobilitzacions en defensa del model educatiu català i no va arribar a aplicar-se. La família demandant va matricular els fills en altres centres abans de l’inici del curs. Posteriorment denunciarien assetjament a la Comissió Europea, i aquesta va arxivar l’assumpte argumentant que no era competència seua.