La jutgessa de l'Audiència Nacional imputa a Trapero "un pla premeditat" per evitar actuar l'1-O

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha imputat un nou delicte de sedició al major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero en relació amb l’1-O, en considerar que tenia "un pla premeditat per evitar actuar" en l’operatiu amb què es va tractar d’impedir el referèndum a Catalunya. Per a la jutgessa, "l’actuació dels Mossos el dia 1 d’octubre va ser dirigida a obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència" i per això "la policia autonòmica també va ser utilitzada per controlar les accions" de les altres policies l’1-O. Amb aquesta finalitat, continua Lamela en la seua interlocutòria, es va dissenyar aquest "pla premeditat", "que procedia de la cúpula policial de Mossos d’Esquadra, cúpula comandada per Josep Lluís Trapero i en connexió directa amb els membres del comitè estratègic", que encapçalava l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

Ressalta que fins a les sis del matí de l’1-O els Mossos "no van fer res per desallotjar els col·legis" i no van adoptar mesures per evitar que hores abans anessin ocupats pels ciutadans. A més, "es va dissenyar un sistema de comunicació entre els agents" i "els seus comandaments superiors que va suposar un alentiment de les comunicacions, la qual cosa va produir, encara més si cap, una ineficàcia en l’actuació."

Davant d’aquestes evidències, i després del testimoni que va deixar el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, Lamela cita de nou a Trapero com a investigat després d’haver-li deixat en llibertat amb mesures cautelars -com l’entrega del seu passaport- la segona vegada que va declarar, també imputat per sedició, en relació amb el setge a la Guàrdia Civil el 20 de setembre en el registre a la Conselleria d’Economia.

A més d’imputar-li un segon delicte de sedició, la jutgessa apunta a la possibilitat d’ampliar la qualificació d’aquests fets a un delicte d’organització criminal, en entendre que els integrants "de l’organització han elaborat una estratègia perfectament coordinada, d’acord amb un pla comú i amb repartiment de papers."

Per a la jutgessa, la finalitat "immediata" de Trapero "estava orientada a facilitar la celebració del referèndum i amb això la proclamació d’una república catalana (...) sent conscient que desenvolupava una actuació al marge de les vies legals". I és que "l’actuació dels Mossos no només va ser passiva mantenint-se al marge de qualsevol actuació desenvolupada per la Guàrdia Civil, evitant intervenir també en els casos en els quals membres de la Guàrdia Civil eren agredits," destaca la interlocutòria. "També va ser orientada en alguns casos -afegeix- a obstaculitzar l’actuació d’aquelles altres policies, i en d’altres, a increpar i fins i tot enfrontar-se a algun dels agents".

Lamela observa que "la inactivitat dels Mossos ja es percebia en les declaracions públiques realitzades pel director general dels Mossos d’Esquadra Pere Soler Campins", qui dies abans del referèndum va dir: "La missió dels Mossos és garantir drets, no impedir el seu exercici". La conducta dels Mossos entre el 20 de setembre i l’1-O va ser "de total inactivitat", "emmascarada sota els principis d’actuació policial de proporcionalitat, congruència i oportunitat", insisteix l'auto.

Respecte a l’1-O, Lamela assenyala que es va establir un sistema de comunicació entre els agents i els seus superiors que "suposava diverses hores des que es feia la consulta fins que arribava la contestació". A més, es comunicaven instruccions de forma oral o "pautes d’actuació diferents o contradictòries a les escrites i contràries" a les ordres que va donar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per impedir la votació, deixant la decisió a l’"àmbit de valoració de l’agent actuant".

A més de Drapaire, Lamela ha citat també aquest divendres com a testimoni al nou cap dels Mossos, Ferrán López Navarro, que va substituir Trapero en aplicar-se l’article 155 a Catalunya.

La jutgessa reclama també informació sobre el dispositiu de seguretat que va coordinar Pérez de los Cobos, que els Mossos identifiquin a les persones i els mitjans fets servir per comunicar-se l’1-O, i a la Guàrdia Civil li sol·licita la identitat dels mossos que van fer actuacions de vigilància sobre les seues casernes|quarters, comissaries de Policías i agents dels esmentats cossos aquell dia.