Amnistia Internacional: "Alçar la veu a Espanya, fins i tot en xarxes, s'ha tornat perillós"

Amnistia Internacional considera que el 2017 ha estat un mal any per a la llibertat d’expressió a Espanya i denúncia que "alçar la veu, fins i tot en xarxes socials, s’ha tornat cada vegada més perillós", com mostra les 20 condemnes dictades per "enaltiment al terrorisme" i humiliació a les víctimes. En el balanç anual sobre el compliment dels drets humans a 159 països del món, Amnistia Internacional alerta de les conseqüències de la retòrica de l’odi i la por -en els discursos dels governants-, que amenaça de normalitzar la discriminació dels grups marginats.

A Espanya, el director d’Amnistia Internacional, Esteban Beltrán, ha denunciat que "cada vegada hi ha més por de sortir al carrer i de mobilitzar-se per reclamar drets" per les "milers de sancions imposades a particulars, activistes i periodistes en relació amb llibertat d’expressió" en aplicació de la "llei mordassa" o de Seguretat Ciutadana. "L’arbitrarietat amb què s’apliquen les sancions, la discrecionalitat amb què opera la Policia i la falta de mecanismes de supervisió de l’actuació policial està tenint les seues conseqüències," ha afegit Beltrán, qui insisteix que "s’han disparat els judicis i condemnes" per aquest motiu.

Amnistia lamenta que "comentaris en xarxes socials, lletres de cançons controvertides i bromes estan sent criminalitzades sota aquesta categoria vaga d’enaltiment del terrorisme i d’humiliació a les víctimes".

L’informe també condemna "l’ús excessiu de la força per part de les Forces de Seguretat de l’Estat durant l’1 d’octubre a Catalunya contra milers de manifestants" davant de la prohibició del referèndum.

En aquesta avaluació dels drets humans, Amnistia exposa l’impacte que continuen tenint les retallades sanitàries i educatives, "que es mantenen", i la desprotecció davant el dret d’habitatge.

Censura els desallotjaments forçosos "sense garanties judicials adequades, ni provisió d’allotjament alternatiu per l’Estat" realitzats el 2017: 26.767 desallotjaments per impagament de lloguer i 16.992 per execució hipotecària.

Espanya va incomplir els seus compromisos de reubicació i reassentament de refugiats amb la UE i respecte a les peticions d’asil registrades l’any passat, explica l’informe, en van ascendir 25.853, encara que en concloure octubre continuaven pendents de resoldre 34.655 sol·licituds. "Els drets humans no es troben entre les polítiques migratòries", ha assenyalat Beltrán, que ha lamentat que continuïn registrant-se "devolucions en calent" a la frontera de Melilla, malgrat que Espanya hagi estat condemnada pel Tribunal Europeu de Drets Humans.

En la presentació de l’informe, l’advocada que va defensar aquests casos, Isabel Elbal, ha destacat la importància que el tribunal europeu hagi declarat que "les devolucions en calent són il·legals perquè vulneren el dret als drets". "La seguretat de la ciutadania és compatible amb el compliment dels drets humans", ha opinat la lletrada.

Ignacio Robles, un bomber de Bilbao que ha estat expedientat per negar-se a col·laborar en una tramesa d’armes a l’Aràbia Saudita des del port de Bilbao, ha relatat les conseqüències per a la seua vida personal i professional d’haver-se negat "a ser còmplice de crims de guerra".

"Cada 10 minuts mor un nen de menys de 5 anys al Iemen, i jo tinc dos fills d’aquesta edat; em vénen ganes de plorar quan sento aquestes informacions", ha reconegut aquest bomber, per a qui el seu "expedient ha estat un avís a tots els professionals" que tenen relació amb aquestes trameses".

"La deixadesa de la majoria dels governants està provocant que la societat prengui partit, però es prenen mesures de repressió brutal contra els activistes", ha dit Ignacio Robles, que ha destacat que "una acció molt petita, pot tenir unes conseqüències molt importants".

Per la seua part, l’activista guatemalenca Yolanda Oquelí ha relatat el sofriment que han de suportar els defensors de drets humans, com en el seu cas, que va haver de sortir del seu país després d’un atemptat per enfrontar-se a les multinacionals. "Jo visc, però hi ha companys morts i l’únic delicte que hem comès ha estat denunciar violacions de drets humans; en el cas de les dones tenim una doble càrrega, perquè hem d’abandonar a la nostra família per denunciar l’injust", ha assegurat Oquelí, que ha estat acollida a Espanya en un programa de protecció de defensors de drets humans.

"Les activistes que estem defensant l’aigua i les terres som amenaça per a les multinacionals i els governs corruptes, especialment el Govern de Guatemala; és un dels governs que està de la mà de les multinacionals i és un total violador de drets humans", ha conclòs.