De los Cobos: “L’1-O es va usar força proporcionada sense càrregues”

El coronel Diego Pérez de los Cobos va defensar davant del jutge del Suprem que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van utilitzar l’1-O una força “proporcionada”, sense que es produïssin càrregues policials, davant de “grups perfectament organitzats” que formaven “muralles humanes” als centres de votació.

A la seua declaració davant del jutge Pablo Llarena del passat 1 de febrer, De los Cobos va afirmar que el dia del referèndum els agents es van trobar als col·legis “una massa de ciutadans exercint mitjançant la força física, perquè estaven entrellaçats entre ells, una tasca d’impediment”.

El cap policial va assegurar que existien grups organitzats formant muralles humanes

Va defensar l’actuació dels cossos policials estatals i va afirmar que “no hi va haver càrregues”. “El concepte de càrregues no l’admeto. No hi va haver càrregues, van ser actuacions policials per complir el mandat judicial” d’impedir el referèndum, que “en cada cas van requerir els mitjans proporcionals pertinents”, va dir.

De los Cobos va voler diferenciar entre els violents i les persones que únicament anaven a votar, que no van tenir “cap problema” amb els agents. Van ser, va dir, les persones que obstaculitzaven l’actuació policial les que “van provocar la intervenció de la força”.

El coronel va assegurar que, pel que el van informar, en molts col·legis hi havia uns “grups amb distribució de rols” en els quals algunes persones impartien ordres de què fer a la resta i l’actitud que havien de tenir, i va afegir que “entre ells n’hi havia alguns d’especialment violents”. Així mateix, va dir no tenir cap dubte que el pla del que va ser major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, era facilitar el referèndum il·legal, que es va acabar celebrant. A la seua declaració davant de Llarena va manifestar que el seu dispositiu va ser una “estafa”. Precisament, la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela pren avui declaració a Trapero després d’imputar-li un nou delicte de sedició en relació amb l’actuació del cos policial durant el referèndum de l’1 d’octubre. La magistrada ja l’investigava juntament amb la intendent dels Mossos Teresa Laplana per un presumpte delicte de sedició pels incidents durant els diferents registres judicials a Barcelona el passat 20 i 21 de setembre.