PANORAMA
Colau diu que el rei va defensar la Constitució i que ella va replicar que hi ha altres “formes”
Recorda els ferits del referèndum i el to del seu discurs del 3-O || El Govern central i el PP acusen l’alcaldessa i Torrent de “deslleialtat” i de posar en perill la continuïtat de l’MWC
Felip VI va reivindicar diumenge, durant el sopar previ a la inauguració del Mobile World Congress (MWC) celebrat al Palau de la Música, el seu paper com a “defensor” de la Constitució i de l’Estatut. El monarca va respondre d’aquesta manera a l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que li havia retret la “falta d’empatia” amb els ferits al referèndum pel to del discurs després de la vaga del 3-O. En aquest sentit, Colau va explicar ahir que va ser “molt franca” amb el cap de l’Estat i que li va dir “el mateix que he dit en públic”. “Ha d’entendre que la situació aquí és molt difícil”, va apuntar la primera edil de la capital catalana. En la mateixa línia, la diputada del PDeCAT al Congrés Laura Ciuró va manifestar que el monarca “no ha tingut cap detall cap als ferits de l’1-O” i que, per tant, “no és estrany que es notés malestar cap a la seua figura”. Així mateix, el portaveu d’ERC Sergi Sabrià va afirmar ahir que ell, com va fer el president del Parlament, Roger Torrent, tampoc hauria aplaudit el discurs de Felip VI, perquè “som molt crítics” amb el “paper” de la monarquia “especialment des de l’1-O”.
Al contrari, el president del Govern central, Mariano Rajoy, va subratllar ahir, en el marc de la visita oficial a Tunis, que tant Colau com Torrent han incomplert les “obligacions institucionals” per “fer-se notar”. Malgrat això, va qualificar la insolència al rei dels representants del consistori barceloní i de la Cambra catalana de “tema menor” en comparació amb la importància de l’MWC per a Barcelona. De la mateixa manera, el ministre d’Energia, Álvaro Nadal, va indicar que el gest polític de Colau i Torrent “no va ser adequat” tot i saber la “situació tan delicada” en la qual es troba la continuïtat de l’esdeveniment a la capital catalana. En aquest sentit, Nadal va advertir els independentistes que la situació política a Catalunya fa que altres països vulguin emportar-se l’MWC. “Els ho volen posar fàcil”, va concloure. Per això, Nadal va insistir que l’MWC “no és el lloc” per a “plantejaments polítics”. També la vicesecretària d’Estudis i Programes del PP, Andrea Levy, va apuntar la “deslleialtat” de l’alcaldessa de Barcelona i del president del Parlament envers Felip VI i l’MWC, i va avançar que el seu partit defensarà al Congrés la continuïtat de l’esdeveniment a través d’una proposició no de llei. No obstant, el portaveu parlamentari del PP basc, Borja Sémper, va oferir ahir Euskadi com a seu de l’MWC, si es vol un lloc amb “representants respectuosos i educats”.
Colau i Torrent també són objecte de crítica per part de Ciutadans i dels socialistes
El Govern central assegura que la Generalitat no es va gastar diner públic en el referèndum de l’1-O
Igualment, el secretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, va criticar Colau i Torrent per “no estar a l’altura dels seus càrrecs ni dels catalans” i va avisar que “amb les seues actuacions” posen en perill la “permanència de l’MWC a Barcelona”. Així mateix, el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va convidar Colau que “prioritzi” l’“interès de la ciutat” i el líder dels socialistes a l’ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, va titllar de “greu irresponsabilitat” el fet de “portar el conflicte del carrer dins del Mobile”.
MADRID
L’actual cap dels Mossos d’Esquadra, Ferran López, va dir ahir davant del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena que el conseller d’Interior cessat pel 155, Joaquim Forn, actualment en presó preventiva, no va voler incomplir la llei en el referèndum de l’1-O. Referent als Mossos d’Esquadra, López va subratllar que els agents designats per actuar en aquella jornada no comptaven amb prou formació en manteniment de l’ordre públic. A més, va dir que el coronel Diego Pérez de los Cobos, responsable de la coordinació del dispositiu, estava al corrent del pla que s’havia preparat. D’altra banda, la Guàrdia Civil ha entregat un informe a la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela elaborat a partir de l’anàlisi dels correus de l’excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, en el qual s’indica que els responsables de la policia catalana van permetre la votació de l’1-O, malgrat haver pogut evitar-la. Així, segons va avançar ahir El Periódico, els comandaments dels Mossos haurien elaborat un pla per cobrir les aparences i no evitar la celebració del referèndum al·legant el manteniment de l’ordre públic i de la convivència. En un altre ordre de coses, el Govern central ha informat el jutge d’instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, que la Generalitat no va destinar diners públics per a l’1-O, segons es desprèn dels informes de la directora de Serveis de la conselleria d’Economia, Natàlia Garriga, i de la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal.
Així mateix, aquest jutge ha autoritzat la Guàrdia Civil a investigar els comptes de vint-i-sis persones pels “indicis de la seua directa intervenció” en el referèndum. Entre elles hi ha l’exnúmero 2 d’Oriol Junqueras, Josep María Jové. També ha demanat a CaixaBank els moviments del compte del Diplocat per investigar possibles pagaments a observadors de l’1 d’octubre.