Jordi Sànchez es perfila com a candidat de consens de JxCat i ERC a la presidència

El nom de l’exlíder de l’ANC i número 2 de JxCat, Jordi Sànchez, empresonat des del 16 d’octubre, agafa força com a candidat de consens de les forces independentistes per liderar el futur Govern de la Generalitat. En aquest sentit, els tres partits independentistes van prosseguir ahir amb les negociacions per desbloquejar la situació. No obstant, mentre que JxCat i ERC mantenen oberta la negociació pel repartiment d’àrees, el líder de la CUP, Carles Riera, va manifestar que l’acord per investir un candidat de JxCat és “lluny o molt lluny”. En aquest sentit, Riera va advertir que la seua formació no acceptarà “res que suposi un acatament del 155”. Amb tot, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena no estaria a favor d’autoritzar l’excarceració de Jordi Sànchez en cas que fos designat candidat a la investidura per evitar una “reacció violenta” als carrers. En aquest sentit, la defensa de Sànchez en sol·licitaria la sortida de la presó si és proposat a la presidència de la Generalitat.

D’altra banda, el ple del Parlament vota demà una resolució en la qual es legitima Carles Puigdemont. La proposta, presentada per JxCat, comptarà amb el suport d’ERC, que no l’esmenarà. En aquest sentit, la majoria independentista de la Mesa de la Cambra va rebutjar la petició de reconsideració d’aquesta plantejada per Ciutadans i que, si hagués prosperat, hauria evitat la votació del text a la sessió de demà. Tot i així, la CUP va presentar ahir esmenes perquè, alhora que legitima el líder de JxCat, el Parlament “es reafirmi i reiteri en la declaració d’independència” del 27-O. A més, els cupaires exigeixen que la resolució qualifiqui Puigdemont com a “president de la Generalitat” i que es ratifiqui com a “candidat a la investidura”. D’altra banda, la Mesa del Parlament tampoc va abordar la proposició per reformar la llei de presidència presentada el 9 de febrer en solitari per JxCat per legalitzar una eventual investidura telemàtica. Fonts parlamentàries van indicar que els lletrats encara no han preparat l’informe jurídic sobre aquesta que els va sol·licitar aquest òrgan de govern de l’hemicicle.

Llarena aposta per no autoritzar Sànchez a anar a una investidura per evitar una “reacció violenta”

Millo afirma que l’1-O no hi va haver càrregues, sinó “accions” per complir una ordre judicial

En paral·lel a les negociacions al Parlament, l’independentisme prepara un acte a Brussel·les per evidenciar la legitimació de Carles Puigdemont. Així, segons va avançar Nació Digital, es podria celebrar aquest diumenge, malgrat que el calendari encara no està tancat.

En un altre ordre de coses, el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va assegurar ahir que “tècnicament” no hi va haver càrregues policials la jornada de l’1 d’octubre, sinó que es van produir “accions de compliment d’una ordre judicial que consistia a desallotjar per confiscar material electoral”.