Guerra en defensa de la pensió

Milers de pensionistes van sortir ahir als carrers de bona part de l’Estat per denunciar la mínima pujada de les prestacions de tot just un 0,25% aplicada pel Govern de Mariano Rajoy, una guerra en defensa dels ingressos de les persones grans que s’ha traslladat al món de la política. Els jubilats reclamen ingressos dignes i que, almenys, les pensions augmentin igual que l’Índex de Preus de Consum per no perdre poder de compra. La setmana passada, centenars de jubilats van sortir al carrer a Lleida i ara els sindicats anuncien noves protestes el dissabte 17 a l’Estat a les quals esperen que se sumin treballadors en actiu i també estudiants. Es tracta, diuen els convocants, de defensar no només les pensions actuals, sinó també les del futur. A Catalunya, a l’espera que es concreti la convocatòria, no es descarten actes en aquesta línia per dimarts que ve. En una entrevista televisiva, Mariano Rajoy va anunciar la petició al Congrés d’un debat monogràfic al ple sobre les pensions i que, va dir, pot ser la sessió plenària més important d’aquesta legislatura. Podria celebrar-se en un termini de deu o dotze dies. “Entén perfectament” les reivindicacions dels manifestants, però va assenyalar que encara “no hi ha prou recursos per apujar-les més”. “No és que no vulgui apujar-les, jo vull apujar-les, però és un problema de poder”, va apuntar el president, que va afegir que aquests increments arribaran si Espanya és capaç de mantenir l’actual política econòmica, ja que la recuperació “no ha arribat encara” al nivell desitjat, va precisar. Rajoy va insistir que l’objectiu és mantenir el sistema de pensions en el present, però també a mitjà i llarg termini, per a la qual cosa es necessita continuar creant ocupació.

El president de Ciutadans, Albert Rivera, per la seua banda, va demanar al PP i al PSOE que no entrin en una “subhasta electoral” per veure qui proposa apujar més les pensions públiques i va advertir que aquestes només seran sostenibles en el futur si es reforma el mercat laboral i es prenen mesures per augmentar la natalitat. A la Cadena SER, va dir que Ciutadans no es tanca al fet que les pensions s’actualitzin en funció de l’IPC, però que a canvi demana que es parli d’aquestes reformes de futur en el si del Pacte de Toledo. “Seria lògic que en comptes d’entrar en una subhasta electoral de si apugem un euro o cinc les pensions, comencem a parlar de per què està buida la caixa, perquè aquest és el problema que el bipartidisme no ha afrontat en els últims anys”, va manifestar.

El PSOE calcula que incrementar les pensions un 1,6% significa entre 1.600 i 1.800 milions

El PSOE vol que el ple del Congrés de pensions amb Rajoy inclogui la votació de resolucions i ha avançat línies mestres per, segons la seua opinió, millorar les prestacions dels grans. A TVE, el secretari de Política Econòmica i Ocupació del PSOE, Manuel Escudero, calcula que augmentar les pensions aquest any un 1,6 per cent addicional tindrà un cost d’entre 1.600 i 1.800 milions, que es podria sufragar amb la implantació de dos impostos, a la banca i sobre els beneficis empresarials. També advoca, entre altres mesures, per la igualació de les cotitzacions més altes. Podem també demana que el Ple del Congrés inclogui propostes de resolució.

Per la seua banda, les viudes de Lleida també cobren clarament per sota de la mitjana catalana. En concret, amb prou feines perceben 568 euros, 93 menys que la mitjana catalana i gairebé 84 menys que en el conjunt de l’Estat.

“Això no vol dir que jo estigui dient que el tema de les pensions estigui resolt per aquest factor, però el pes tan gran de l’estalvi materialitzat en cases en propietat és un argument que s’ha de tenir en compte”, va dir. El governador, que va pronunciar una conferència a empresaris i directius, va incidir que quan es compara el nivell de les pensions a Espanya amb altres països se sol oblidar que el percentatge de jubilats amb casa pròpia és el més alt de la Unió Europea, vint punts per sobre d’Alemanya.

“Això té un efecte sobre la pensió real de jubilació molt important”, va insistir, perquè “no és igual pagar un lloguer de cinc-cents euros al mes que pagar una despesa de comunitat de cent euros”. Aquesta “renda en espècie” que representat la propietat de l’habitatge significa que l’estalvi durant els últims trenta o quaranta anys no s’ha destinat tant a plans de pensions o fons d’inversió com hipoteques, va dir el governador del Banc d’Espanya.