JxCat i ERC tanquen un pacte de legislatura per continuar amb el procés constituent

JxCat i ERC van tancar a última hora de dimecres un acord de legislatura que es va donar a conèixer ahir i que es basa en el pacte que ja havien assolit per a la sessió telemàtica d’investidura de Carles Puigdemont que es va convocar per al 30 de gener i que no es va arribar a celebrar. El portaveu juntista, Eduard Pujol, va explicar que “hem pactat un document extens que recull les voluntats d’ERC i de JxCat, i esperem que també les de la CUP”. Pujol va subratllar que en l’acord “es posa en context tot el que es vol fer i el perquè tenim l’obligació de portar-lo a terme”. En aquest sentit, les dos principals formacions independentistes subratllen al document que “totes les línies roges de l’ofensa a la dignitat humana van ser traspassades i superades” l’1-O. Per tant, es comprometen a “desplegar el valor del referèndum” juntament amb la “victòria del 21-D” per impulsar un “procés constituent” consistent en un “gran debat nacional” que “traci el model social, econòmic i institucional” en el qual s’involucri “de manera real tota la ciutadania”. Amb això, juntistes i republicans assenyalen que volen “dissenyar des de zero” i “sense apriorismes” el futur de Catalunya, establint “les bases d’una proposta de Constitució de la República”.

En aquesta línia, l’acord preveu la celebració d’una “multiconsulta” amb “totes les garanties” perquè els catalans es pronunciïn sobre “cada un dels elements fonamentals dels debats realitzats”.

Contemplen un Espai Lliure a l’“exili” amb un Consell encapçalat pel líder de JxCat i una Assemblea

D’altra banda, el document fet públic ahir, i que ja ha estat enviat a la CUP perquè s’hi pronunciï, consagra l’existència d’un Espai Lliure a l’“exili”, que comptarà amb una Assemblea de Representants per la República, conformada per càrrecs electes catalans, i un Consell de la República, encapçalament per Carles Puigdemont. Aquestes institucions s’encarregaran d’“internacionalitzar la causa independentista i fomentar els debats”.

En un altre ordre de coses, el president del Parlament, Roger Torrent, va enviar ahir una carta al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena per sol·licitar-li que faciliti al candidat de JxCat Jordi Sànchez poder acudir presencialment a la sessió d’investidura de dilluns.

En aquest sentit, el fiscal general de l’Estat, Julián Sánchez Melgar, va avançar que “probablement” avui faci arribar al Tribunal Suprem la posició del Ministeri Públic sobre la petició d’excarceració formulada per Sànchez.

Una altra de les mesures contemplades en el pacte, que va reclamar també la CUP, és el compromís d’ampliar el parc públic d’habitatge, establint un pla de xoc per a la construcció de pisos protegits i establint com a referència el trenta per cent del salari mínim per marcar el preu del lloguer més el cost del subministrament, i recuperant, així mateix, articles de la llei d’emergència social suspesos pel Tribunal Constitucional.

En aquest sentit, l’òrgan de govern dels jutges es va basar en la “falta de lleialtat a les institucions de l’Estat i a la Constitució” mostrada en el curs de les seues intervencions i manifestacions públiques efectuades mentre estava suspès de les seues funcions per participar en la redacció de la Constitució catalana. Segons l’opinió del CGPJ, aquestes “desaconsellen” que pugui tornar a ocupar el seu lloc dins del Poder Judicial.

Igualment, l’organisme va constatar la “falta d’actitud” de Vidal i va denunciar el seu “repetit incompliment” del jurament de la Constitució. Per això, la institució va evidenciar “la inexistència de la seua capacitat per jutjar i fer executar el jutjat”.

Tanmateix, va voler deixar clar que la inadmissió no pretén “fer pesar repetidament sobre el magistrat les conseqüències punitives de les faltes per les quals ja ha estat sancionat”, amb arranjament al principi de prohibició del doble càstig per uns mateixos fets partint d’uns mateixos arguments jurídics.