El jutge Llarena impedeix a Sànchez anar a la sessió d’investidura i el Parlament ajorna el ple

El president del Parlament, Roger Torrent, va decidir ahir a la nit ajornar el ple d’investidura previst per dilluns vinent fins que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) es pronunciï sobre la demanda de mesures cautelars que els advocats del candidat a la presidència de la Generalitat, Jordi Sànchez, presentaran dilluns per posar fi a l’empresonament preventiu de l’exlíder de l’ANC i com a reacció a la negativa del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena a la seua excarceració.

Llarena va denegar ahir la petició de Sànchez per sortir en llibertat o, almenys, poder assistir físicament al Parlament per al debat d’investidura en una interlocutòria en la qual va coincidir amb les tesis de la Fiscalia que, unes hores abans, havia presentat un escrit en el qual insistia en el risc de reiteració delictiva. D’aquesta manera, el magistrat va subratllar que no han desaparegut les circumstàncies objectives que configuren el risc que Sànchez perseveri a assolir el seu objectiu seguint una estratègia contrària a l’ordenació espanyola.

La CUP manté la seua abstenció al veure “carències importants” en el pacte de JxCat i ERC

Llarena va insistir en l’ús de la “violència” durant les mobilitzacions davant la seu de la conselleria d’Economia el 20-S i en el fet que el candidat forma part d’una formació “que s’ha oposat, expressament i permanentment, a abordar qualsevol gestió política que no sigui la d’implementar la República”. El magistrat també va justificar el manteniment de la presó en què, malgrat que a Sànchez “li correspon” el dret al “sufragi passiu”, prevalen els “valors constitucionals” que corresponen “als drets subjectius” de tothom i que podrien veure’s lesionats si els independentistes reiteressin la seua conducta. Llarena va indicar que hi ha altres diputats que comptarien “amb el mateix nombre de suports” que Sànchez i sobre els quals no pesaria aquest risc. A més, va explicar que el cas de Sànchez és diferent al de l’etarra Yoldi, excarcerat amb motiu de la investidura basca del 1987 perquè, en aquell cas, s’havien comès delictes el risc de reiteració dels quals no es veuria potenciat en cas que el permís conduís a una investidura.