Jordi Sànchez presenta un recurs davant del Tribunal Suprem per poder assistir al ple

El candidat a la presidència de la Generalitat per JxCat, Jordi Sànchez, empresonat a la presó d’Estremera, va presentar ahir un recurs d’apel·lació a la Sala Penal del Tribunal Suprem (TS) perquè li permeti “com més aviat millor” assistir al ple d’investidura al Parlament de Catalunya. Al recurs, presentat després que el magistrat del TS Pablo Llarena li denegués la possibilitat d’assistir al ple, Sànchez demana que la tramitació de desenvolupi amb “la màxima celeritat”. El candidat de JxCat es basa en “la summa excepcionalitat dels interessos que hi ha en joc”, en referència tant als drets polítics del mateix Sànchez com als dels seus milions de votants.

La seua defensa va recalcar que, malgrat que el ple d’investidura va ser ajornat pel president del Parlament, Roger Torrent, aquest no pot esperar indefinidament a saber si Sànchez pot anar al ple. Segons la seua opinió, qualsevol demora pot suposar una “frustració irremeiable”. L’advocat de Sànchez, Jordi Pina, va afirmar que denegar el dret d’un diputat elegit democràticament a ser investit president comporta “greus lesions de drets fonamentals” i va explicar que “és una decisió que soscava greument alguns pilars bàsics de qualsevol sistema constitucional”.

Pina va explicar que la decisió de Llarena vulnera drets com el de participació política i accés als càrrecs públics, el de presumpció d’innocència a l’imposar un “càstig anticipat”, el d’expressió d’opinions polítiques i el pluralisme polític, a l’entendre que s’estan criminalitzant les idees.

Així mateix, va explicar que la privació del candidat a assistir al ple representa “una greu restricció de la democràcia com a valor superior de l’ordenació constitucional espanyola” a l’impedir escollir el candidat amb més suport parlamentari. Pina va valorar que alguns dels passatges inclosos a la interlocutòria de Llarena contenen “consideracions d’oportunitat política totalment impròpies d’un sistema en el qual regeix la divisió de poders”.

Amb relació als arguments utilitzats per denegar la sortida de presó de Jordi Sànchez, va considerar que el risc per a l’ordre públic al qual apunta el magistrat no té justificació i va apuntar que es basa en “pures intuïcions personals”. A més a més, va recordar la inviolabilitat parlamentària dels diputats, que és reconeguda per la mateixa Constitució.

La Fiscalia, contrària a allibgerar Forn i Cuixart La Fiscalia del Tribunal Suprem (TS) va informar ahir el magistrat Pablo Llarena, que instrueix la causa contra el procés sobiranista, de la seua posició contrària que l’exconseller d’Interior Joaquim Forn i l’expresident d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart siguin excarcerats.  La Fiscalia considera que els investigats han de seguir a la presó “sense perjudici” que aquesta mesura cautelar de presó provisional sigui revisada de forma periòdica, tal com s’estableix a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Malgrat tot, consideren que existeix risc de reiteració delictiva. Dimecres passat, Llarena va dictar una interlocutòria en la qual informava les parts de la petició alliberament per part dels investigats. El magistrat va concedir cinc dies de termini màxim perquè informessin de la seua posició. Llarena ja va desestimar la petició de llibertat de Forn i Cuixart el passat 4 de desembre després de les seues compareixences.

L'euroordre es manté suspesa ara per ara La Fiscalia va informar ahir que no demanarà al jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena que reactivi les ordres d’arrest europees contra Carles Puigdemont i els quatre exconsellers que van viatjar a Bèlgica fins que finalitzi la instrucció de la causa. El mateix criteri s’aplicarà amb l’exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, en el seu cas per activar l’euroordre per primera vegada.  El Ministeri Fiscal, per tant, procedirà a exercitar les oportunes peticions una vegada s’hagin dictat ordre de processament en la causa. La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, encarregada de la instrucció de la causa en un primer moment, va dictar ordre d’arrest nacional i internacional i europea. No obstant, després de passar la causa al TS, Llarena va retirar les ordres europees i internacionals. L’objectiu va ser evitar que la justícia belga restringís els delictes dels quals se’ls acusava.