La tuitaire Cassandra: "La llibertat d’expressió està ferida gairebé de mort"

Cassandra, la jove tuitaire recentment absolta pel Tribunal Suprem d’un delicte d’humiliació a les víctimes pels seus acudits sobre Carrero Blanco, ha apressat avui a acabar "amb l’ambigüitat" de les lleis antiterroristes perquè la llibertat d’expressió està "ferida gairebé de mort" a Espanya.

L’estudiant s’ha pronunciat així en un acte de protesta organitzat per Amnistia Internacional a les portes de l’Audiència Nacional, que la va condemnar a un any de presó i set d’inhabilitació absoluta per 12 tuits en una sentència que va ser anul·lada pel Suprem fa dos setmanes.

Malgrat això, creu que "mai no hauria d’haver passat per aquest procés", com tampoc altres "rapers, tuitaires i humoristes" que estan sent acusats d’aquests delictes a l’exercici de la seua llibertat d’expressió.

Al costat d’ella, Nyto, un dels dotze membres del grup de rap La Insurgència condemnats a dos anys i un dia de presó per enaltir d’als Grapo en les lletres de les seues cançons, ha assegurat que "clar que tornaria" a escriure-les perquè fins i tot va quedar "curt".

Mentre espera la decisió del Suprem sobre el seu recurs "sense gaires esperances" i "mentalitzat" que anirà a presó, ha culpat l’Audiència i l’"Estat espanyol en general" d’"aquesta escalada repressiva" contra la llibertat d’expressió.

"Ja no els queden més mentides, ni partits miraculosos ni messies que ens vagin a salvar de la ruïna de l’atur i de la misèria, només els queda la repressió", ha denunciat.

D’això es fa eco Amnistia a l’informe "Tuitea... si t’atreveixes", en el que alerta que l’"ús abusiu" de les lleis antiterroristes a Espanya ha disparat el número condemnats per aquests delictes: 119 des de 2011, 66 d’ells en els dos últims anys.

"Sota la disfressa de la seguretat nacional, les autoritats espanyoles estan silenciant periodistes, artistes i usuaris de xarxes socials per expressar les seues opinions", ha censurat Esteban Beltrán, director d’AI a Espanya.

El "principal problema", ha recalcat, és que "aquestes persones són detingudes exclusivament per publicar opinions molestes, crítiques, de vegades insultants o ofensives", però cap d’elles no incita a actes de terrorisme.

"Les autoritats espanyoles han d’entendre que la llibertat d’expressió és per molestar, si no, no és llibertat d’expressió", ha afegit.

Tanmateix, aquest dret viu a Espanya assetjat per diverses "amenaces", són els delictes d’enaltiment i humiliació a les víctimes contemplats a l’article 578 del Codi Penal i altres com l’ofensa del sentiment religiós i injúries a la Corona.

Al que s’uneix la denominada "llei mordassa", per la que només el 2016, van ser multades 36.000 persones.

Per tot això, Amnistia iniciarà una campanya per exigir la reforma del Codi Penal i que "torni a ser el que va haver de ser sempre", un instrument per "perseguir delictes concrets, no a artistes, periodistes o persones declarades antisistema que no han comès un acte violent".

Tanmateix, Espanya no és més que "part d’una tendència global a tot Europa", ha avisat Eda Seyhan, autora de l’informe de l’ONG, qui ha denunciat l’"impacte desproporcionat i devastador" que les legislacions antiterroristes tenen en la "gent normal" que, pel mer fet d’expressar la seua opinió, s’enfronten a penes de presó, multes i inhabilitació per a càrrecs públics.