Puigdemont: "Si Espanya fos un Estat plurinacional, no buscaria la independència"

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, a Brussel·les des de finals d’octubre i investigat per la seua participació en el procés il·legal per a la independència de Catalunya, ha opinat avui que si Espanya fos i es reconegués com un Estat plurinacional, aquesta autonomia no buscaria la secessió.

"Si en el moment de la creació de la nova Espanya, de la Constitució de 1978, aquest concepte ambigu de nacionalitats que es va inscriure en lloc de nació (...) hauria conduït realment a un Estat plurinacional, demà no hi hauria cap demanda majoritària ni parlamentària per la independència de Catalunya", va dir Puigdemont.

El polític secessionista ha estat avui l’orador d’una conferència titulada "La independència encara té importància al segle XXI a Europa?" organitzada per l’Institut d'Alts Estudis Internacionals de Ginebra.

Després d’una al·locució en la qual va explicar perquè defensa l’autodeterminació de Catalunya, es va sotmetre a les preguntes del públic, i un dels assistents al col·loqui li va preguntar si, en el supòsit que Espanya fos un estat plurinacional, Catalunya necessitaria ser independent.

A aquesta pregunta Puigdemont va respondre negativament i va explicar que Catalunya va confiar que Espanya es convertís en un Estat plurinacional en el moment de la transició i en veure que això no va succeir, els seus líders van intentar aconseguir-ho en diverses ocasions, l’última amb la reforma de l’Estatut d’Autonomia de 2006.

"Si el Tribunal Constitucional (TC) no hagués modificat substancialment l’Estatut d’Autonomia no seríem aquí. Aquest va ser un intent de crear un nou statu quo, que pogués unir els independentistes i els no independentistes. Si en aquell moment s’hagués respectat aquesta negociació amb l’Estat, jo puc assegurar-lo que no", va afirmar.

Va agregar que ell sempre ha defensat que la independència no és l’única solució, i que els catalans van intentar establir una nova relació amb Espanya no només amb la reforma de l’Estatut, sinó també amb l’acord fiscal, sense èxit.

"Hem estat incapaços de canviar a Espanya en la direcció que havíem somiat", va assumir.

En aquest sentit es va mostrar obert que tots els espanyols puguin votar sobre l’eventual independència de Catalunya a condició que l’Estat accepti un resultat dels catalans en favor de la independència i a Catalunya com a "possible Estat escindit".

El debat va mostrar en múltiples ocasions la divisió que el tema de la sobirania catalana suscita, amb persones que van prendre la paraula i es van oposar clarament als postulats que defensa Puigdemont, així com amb desenes d’intervencions espontànies i virulentes de membres del públic a favor i en contra de la secessió de Catalunya.

Una de les preguntes va versar sobre la possibilitat que s’independitzessin d’Espanya les províncies de Girona i Lleida, on el suport a l’autodeterminació és majoritari, i romanguessin Barcelona i Tarragona, on l’escissió no té tant suport.

Puigdemont va dir que no hi ha ni un representant en el Parlament autonòmic que advoqui per aquesta opció i sí 68 diputats que volen la independència catalana (la suma de JxCat i d’ERC), alhora que va considerar que si un dia una part específica d’una eventual república catalana advoqués per l’escissió, segons el seu parer se’ls permetrà "i ningú no aniria a presó per això".

L’assumpte de la falta de suports polítics a la Unió Europea (UE) també va sorgir en diverses ocasions, i referent a això l’exmandatari va opinar que "no és veritat" que una separació d’Espanya implicaria l’exclusió immediata del bloc.

La Comissió Europea i el seu president, Jean-Claude Juncker, han reiterat el seu suport a l’ordre constitucional espanyol i reiterat la posició jurídica de l’actual Executiu comunitari i dels seus predecessors, que "si un referèndum s’organitzés d’acord amb la Constitució Espanyola, això significaria que el territori que sortís es trobaria fora de la Unió Europea".

Puigdemont va opinar que aquest suposat problema se solucionaria si Espanya reconegués Catalunya com a Estat independent on els seus ciutadans tinguessin la doble nacionalitat espanyola i catalana.

"Crec que és d’interès comú que Catalunya es mantingui dins de la UE. Crec que fan falta moltes Catalunyes a Europa", va opinar, alhora que va assenyalar voler "la independència per entrar al segle XXI, no només per canviar d’Estat, sinó per canviar d’època."