La Guàrdia Civil diu que Turull va ser "extraordinàriament rellevant" en el 'procés'

La Guàrdia Civil considera el candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya Jordi Turull com una figura "extraordinàriament rellevant" en el 'procés', en el que va gestionar la publicitat de l’1-0, "tremendament propera" a la causa independentista i de "molta importància" a Convergència (CDC). A l’informe final remès al jutge de Tribunal Supremo Pablo Llarena, al qual ha tingut accés Efe, la Guàrdia Civil destaca la rellevància de Turull no només pel seu rol com a exconseller sinó també com a integrant del comitè estratègic que dirigia el procés segons el document EnfoCats, un document confiscat a Josep Maria Jové i considerat com a full de ruta del procés sobiranista.

Turull va ocupar la cartera de presidència al Govern de Carles Puigdemont, des de la que "es va gestionar el disseny i la inserció de publicitat anunciant la celebració del referèndum i el registre de catalans a l’exterior i es van adquirir dominis a Internet relacionats amb el Pacte Nacional pel Referèndum".

En concret, el seu departament va ser un dels cinc que va fer servir la Generalitat per trossejar la despesa vinculada a les paperetes, al cens electoral i a les citacions de les meses electorals per 979.661,96 euros "de manera que permetés una millor ocultació d’aquell ja que eren diners que s’estaven destinant al referèndum". La factura que es va carregar a Presidència va ser de 198.871,76 euros.

A més, en un correu enviat a Junqueras el passat 25 d’agost va sol·licitar una aportació extraordinària de 3.430.000 euros per a una campanya de contingut cívic encara que en realitat estava "emmascarada" ja que "es pretenia fer front a la despesa que suposaven els diferents anuncis de promoció del referèndum, com el de les vies del tren", que va costar 277.804 euros.

Turull també va aprovar la campanya "SI o NO", que va costar 224.835 euros, per "fomentar la inscripció en el cens de catalans a l’exterior" i crear així un cens d’estrangers per a l’1-O.

Com a membre del Govern, va participar en la formalització del decret que va aprovar la convocatòria de l’1-O i va propulsar al costat de l’exvicepresident Oriol Junqueras i l’exconseller de Assumptes Exteriors Raul Romeva l’acord de l’Executiu per fer efectiu el referèndum i del qual es desprèn que les decisions es van adoptar de forma col·lectiva i col·legiada i van ser assumides de forma solidària. I malgrat que va assumir la consellería el juliol de 2017, la Guàrdia Civil assenyala que "és evident que ha estat una persona tremendament propera al procés i de molta importància dins de CDC". Així, les anotacions de Jové que va fer agenda moleskine revelen la participació de l’investigat en sis reunions clau en el procés sobiranista quan fins i tot no estava en l’Executiu català, com aquella que es va denominar "últim intent", una trobada en la qual es va tractar de desbloquejar la presidència del Govern. Però la més important va ser sens dubte la reunió del 23 febrer de 2016 en la que juntament amb els principals líders sobiranistes "van tractar els passos a seguir i les fases i seqüències del procés", és a dir, el seu full de ruta. Aquestes van ser les lleis (transitorietat jurídica i procés constituent), declaració d’independència, eleccions constituents, referèndum constituent i en quin moment fer la desconnexió.

Cinc mesos més tard va assistir a un altra trobada en el qual van valorar celebrar el referèndum a l’octubre i, sobretot, "van concloure que era evident que no hi hauria cap proposta espanyola per la qual cosa aplicarien la unilateralitat". Unes setmanes després se li va atribuir el temor en un altra trobada de l’esmentat comitè que "es desestabilitzés el Parlament perquè es preguntava si anirien a la línia de flotació, en el cas del qual després, no podrien fer res". "Entenia, a més, que no podien generar inseguretat i que els lletrats si cessaven, la generarien perquè fins i tot va indicar que s’estaven plantejant fer-ho", aferma l’escrit de la Guàrdia Civil.

Així mateix, els investigadors inclouen algunes declaracions públiques de Turull que determinen que l’exconseller "va participar de l’estratègia d’atacar l’Estat i el Govern espanyol". Per exemple, assenyala el text, "en dir que es gastava recursos en contractar| vaixells per a policies i no havia estat capaç de complir la quota de refugiats, que ells es jugaven la independència, els pilars de la democràcia i la dignitat com a país o que mentre a Catalunya es feien cridades a la serenitat, d’altres estaven fomentant el 2a por ellos'".