L'abstenció de la CUP converteix en fallida la investidura de Jordi Turull

El Parlament va rebutjar ahir a la nit la investidura de Jordi Turull, amb els 65 vots en contra de l’oposició, els 64 a favor de JxCat i ERC i les 4 abstencions de la CUP. Els cupaires consideren que el programa presentat és autonomista i Turull compareix avui al Suprem com a candidat, no com el 131 president de la Generalitat.

Jordi Turull no va aconseguir ahir els seixanta-vuit suports necessaris per assolir la majoria absoluta i ser elegit president en primera votació, a causa de les quatre abstencions de la CUP i els vots en contra de Ciutadans, PSC, els comuns i el PP. Només va obtenir els 64 vots a favor de JxCat i ERC –Carles Puigdemont i Antoni Comín, a Bèlgica, no van poder votar–, els quatre diputats de la CUP es van abstenir i els seixanta-cinc diputats de Ciutadans, el PSC, Catalunya en Comú-Podem i el PP van votar no. Una vegada més, la CUP va ser determinant i es va negar a donar suport a Turull al considerar el seu programa autonomista. El sentit del seu vot l’havia anunciat tot just uns minuts abans d’arrancar el ple a la Cambra catalana després de la decisió dels òrgans de direcció.

JxCat pretenia investir ahir Turull, abans que avui vagi a la vista breu del Tribunal Suprem, que podria dictar presó preventiva, per la qual cosa està en l’aire la segona votació de la investidura, que s’hauria de celebrar quaranta-vuit hores després de la primera, és a dir, demà, a les deu del matí es reprèn el ple, segons el president del Parlament, Roger Torrent. Per a aquesta segona votació n’hi hauria prou amb la majoria simple –més vots a favor que en contra– però, almenys de moment, no compta amb els suports necessaris. A tot plegat se sumen les renúncies anunciades als seus escons de les diputades per ERC Marta Rovira, Carme Forcadell i Dolors Bassa, que avui també van al Suprem.

En un discurs d’una hora, Turull va evitar fer referències explícites a la independència i a la república catalana, i va cridar a la unitat del sobiranisme per “desfer-se de les grapes del 155”. Turull, a més, va utilitzar la contrarèplica a la CUP per defensar que el sobiranisme té l’“altíssima responsabilitat” d’arribar a un acord i va prometre perseverar per pactar de cara a la segona votació prevista per demà.

Va oferir mà estesa i “diàleg, diàleg i diàleg” tant al Govern central com al rei per abordar la situació de Catalunya. Va demanar que aquest diàleg sigui bilateral i sense renúncies: “Mà estesa. Per nosaltres no quedarà que hi hagi mà estesa si hi ha la més mínima resposta i esperança de rebre la mà estesa del cap de l’Estat o del Govern espanyol.” El candidat a president va matisar que buscar diàleg no significa caure “en debilitats, ni renúncies”, però no va fer referències a desplegar la república, impulsar un procés constituent ni celebrar una multiconsulta, qüestions que sí que inclou el pacte de Govern que van firmar JxCat i ERC. Una de les poques referències indirectes al procés sobiranista va ser quan va defensar “la victòria incontestable de les forces independentistes” a les eleccions del 21 de desembre, va demanar respecte pel mandat democràtic de les urnes i va censurar les càrregues policials l’1-O.