Els escenaris de Puigdemont a Alemanya
Repassem els delictes de malversació i rebel·lió i el compte enrere que té la justícia alemanya
Puigdemont, en un missatge difós per Telecinco: "Això s'ha acabat, m'han sacrificat"
Diumenge 25 de març a les 11h del matí, la policia Alemanya aturava i detenia a Carles Puigdemont en el seu pas per la frontera Alemanya amb Dinamarca en una benzinera, ruta que l’havia de portar novament a Bèlgica on, segons el seu advocat, es disposava a presentar-se davant de les autoritats judicials.
Compte enrere i vies judicials
El pas de l'expresident per la presó de Neurmünster té un compte enrere de màxim 90 dies, que és el termini pactat a les Euroordres per casos de complexitat abans de decidir si l’extradeixen a Espanya o no. Els fets que se li imputen davant la justícia Espanyola són els de malversació i rebel·lió, i en el traspàs dels catàlegs de fets entre les dues justícies és necessari una conversió del delicte de rebel·lió al comparatiu Alemany al delicte d’Alta traïció.
El jutjat d'instrucció on va declarar l'expresident s'ha elevat al Tribunal Superior de land Schleswig-Holstein. Aquest Tribunal seria l’equiparable al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i ara se li obren diverses vies:
- La primera, acceptar l’ordre d’extradició sense entrar en detall i extraditar l’expresident perquè sigui jutjat a Espanya
- La segona via i la més probable és que estudiï l’euroordre al detall i pugui entrar a examinar els conceptes de violència i els actes que es descriuen a l'auto del jutge Llarena per després decidir si s’accepta l’extradició o no i en quins articles es sustenta (recordem que si s’accepta solament malversació i s’extradita per aquesta causa, la justícia espanyola solament podria jutjar-lo sota aquesta causa).
Després de la sentència del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein, els advocats de Puigdemont encara podrien recórrer al Tribunal Constitucional Alemany, on s’obririen de nou els terminis per l’extradició.
Escenaris que s’obren amb la detenció del expresident
MALVERSACIÓ La malversació de diners públics seria el primer escenari possible en el que Alemanya extradiria a Carles Puigdemont. L’auto del jutge Llarena és ferm pel que fa a la culpabilitat però dubitatiu pel que fa a les proves, ja que imputa el delicte de malversació a tot el govern de la Generalitat a l’espera de trobar les partides corresponents en les quals es produeix el delicte. No hi ha partides ni investigació exhaustiva. El 26 de febrer el ministre Montoro va fer arribar dos informes al jutjat d’instrucció núm.13 de Barcelona on assegurava que la Generalitat no va gastar diners públics en el referèndum de l’1 d’octubre. Malgrat això, la investigació en curs del jutge Llarena és suficient per a que Alemanya efectuï l’extradició de Puigdemont. L’endemà de la detenció del president, el portaveu del partit d’Àngela Merkel ha declarat que si els advocats tenen dubtes sobre el judici de Puigdemont, aquests poden recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans, deixant entreveure que l’extradició és un dels escenaris de més pes.
REBEL·LIÓ El delicte de rebel·lió tipificat al codi espanyol podria ser comparable amb el delicte d’alta traïció sustentat en l’article 81 del codi penal Alemany. En tots dos codis penals s’expressa la necessitat de l’existència de violència o amb amenaça de violència futura per tal que siguin d’aplicació en el procés judicial. En la primera conjectura, si la justícia alemanya considerés que hi ha hagut violència o amenaça de violència i que es tracta del cas més greu estipulat al seu article 81.1, la pena que es demana és de 10 anys a cadena perpètua revisable als 15 anys. Per altra banda, el jutge podria considerar que és un cas lleu i aplicar l’article 81.2: “En casos menys greus la pena serà de privació de llibertat d’1 a 10 anys”. Com es pot comprovar, el concepte de violència a Espanya està resultant clau, doncs la descripció dels documents redactats pel jutge Llarena aporten les dades adients per tal de demostrar que es configura un delicte d’aquest tipus per la violència generada l’1 d’octubre. Tot i això, la justícia Alemanya podria no entrar en la disquisició de si hi hagut o no violència, donat que l’Euroordre d’extradició no demana a la justícia alemanya que efectuï un procediment judicial si no que només seria necessari que l’article del codi penal infringit per Puigdemont fos també delicte a Alemanya, i la comparació entre rebel·lió i alta traïció és massa estreta com per pensar que Alemanya passarà per sobre aquest punt. L’extradició de Puigdemont és l’escenari que agafa més pes.
Especial.
Els escenaris de Puigdemont a Alemanya
, per Josean Sobrino
