SEGRE

ESNOTICIA

Els CDR lideren els carrers

Els Comitès de Defensa de la República protagonitzen les protestes || A la província són uns 40 i a la capital, 8

Instant previ de la càrrega policial dels Mossos ahir al tall de l’autovia per part dels CDR.

Instant previ de la càrrega policial dels Mossos ahir al tall de l’autovia per part dels CDR.ÒSCAR MIRÓN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) tornen a ser al focus mediàtic al protagonitzar les principals protestes i mobilitzacions després de l’arrest de Carles Puigdemont i l’empresonament preventiu de diversos líders sobiranistes. Va ser a finals del mes de setembre quan es va començar a sentir-ne a parlar, al principi com a Comitès de Defensa del Referèndum, i ara són una peça vital del sobiranisme a nivell local i de barris, tant en logística com en mobilització ciutadana.

A la província hi ha establerts quaranta CDR i vuit són a Lleida. A la resta de Catalunya hi ha 280 comitès més i l’expansió internacional no s’atura, tenen vint-i-cinc CDR a l’estranger, l’últim dels quals es va inaugurar ahir a Andorra. “És una assemblea en què pots dir i proposar de tot. Les mobilitzacions i els actes que programem sorgeixen després que ho debatem. No seguim directrius d’altres CDR, proposem, debatem i ho fem”, diu Antoni Tahull, del CDR de Ciutat Jardí i un dels lleidatans que va formar part de la creació d’aquests comitès. “Al principi vaig ser un dels portaveus a nivell català, és cert que en els últims mesos hem crescut molt i ara hem de seguir pressionant”, afirma Tahull. També explica que els comitès es comuniquen a través de Telegram, WhatsApp i Signal. “Estem molt coordinats, el que passa és que ara hi ha altres debats”, recalca Tahull.

“Molts CDR estan debatent els passos a seguir i conèixer el grau d’implicació dels seus membres, ens hem trobat amb les dos idees de l’independentisme”, explica l’activista. Dos visions sobre l’independentisme que han obligat molts comitès a reunir-se per, d’una banda, conèixer la versió que adopten en funció del que opinin els membres i, per una altra, conèixer el grau d’implicació i mobilització dels comitès en cas que les protestes vagin a més. «Uns no veuen bé els talls de carretera i d’altres no volen més actes “simbòlics”, intentem buscar el màxim consens però també demanem als membres estar informat i assistir a totes les reunions, perquè si no, és complicat», reconeixen. En aquesta disjuntiva es troben ara els CDR.

Una iniciativa sorgida de la ciutadania i que es va apropiar el carrer amb un gran poder de convocatòria ha de decidir el perfil i els actes que vol que el defineixin com a moviment local. Aquesta decisió correspondrà als milers de catalans que hi col·laboren. Perquè del carrer van sorgir i el carrer decidirà el seu futur.

tracking