ESNOTICIA
Els CDR lideren els carrers
Els Comitès de Defensa de la República protagonitzen les protestes || A la província són uns 40 i a la capital, 8
Els Comitès de Defensa de la República (CDR) tornen a ser al focus mediàtic al protagonitzar les principals protestes i mobilitzacions després de l’arrest de Carles Puigdemont i l’empresonament preventiu de diversos líders sobiranistes. Va ser a finals del mes de setembre quan es va començar a sentir-ne a parlar, al principi com a Comitès de Defensa del Referèndum, i ara són una peça vital del sobiranisme a nivell local i de barris, tant en logística com en mobilització ciutadana.
A la província hi ha establerts quaranta CDR i vuit són a Lleida. A la resta de Catalunya hi ha 280 comitès més i l’expansió internacional no s’atura, tenen vint-i-cinc CDR a l’estranger, l’últim dels quals es va inaugurar ahir a Andorra. “És una assemblea en què pots dir i proposar de tot. Les mobilitzacions i els actes que programem sorgeixen després que ho debatem. No seguim directrius d’altres CDR, proposem, debatem i ho fem”, diu Antoni Tahull, del CDR de Ciutat Jardí i un dels lleidatans que va formar part de la creació d’aquests comitès. “Al principi vaig ser un dels portaveus a nivell català, és cert que en els últims mesos hem crescut molt i ara hem de seguir pressionant”, afirma Tahull. També explica que els comitès es comuniquen a través de Telegram, WhatsApp i Signal. “Estem molt coordinats, el que passa és que ara hi ha altres debats”, recalca Tahull.
“Molts CDR estan debatent els passos a seguir i conèixer el grau d’implicació dels seus membres, ens hem trobat amb les dos idees de l’independentisme”, explica l’activista. Dos visions sobre l’independentisme que han obligat molts comitès a reunir-se per, d’una banda, conèixer la versió que adopten en funció del que opinin els membres i, per una altra, conèixer el grau d’implicació i mobilització dels comitès en cas que les protestes vagin a més. «Uns no veuen bé els talls de carretera i d’altres no volen més actes “simbòlics”, intentem buscar el màxim consens però també demanem als membres estar informat i assistir a totes les reunions, perquè si no, és complicat», reconeixen. En aquesta disjuntiva es troben ara els CDR.
Una iniciativa sorgida de la ciutadania i que es va apropiar el carrer amb un gran poder de convocatòria ha de decidir el perfil i els actes que vol que el defineixin com a moviment local. Aquesta decisió correspondrà als milers de catalans que hi col·laboren. Perquè del carrer van sorgir i el carrer decidirà el seu futur.