Puigdemont al·lega al TS que l’1-O no hi va haver "violència"

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha al·legat en el seu primer recurs al Tribunal Suprem que l’1-O no hi va haver "cap tipus de violència" que justifiqui que se li acusi de rebel·lió, i que pel cap alt alguns ciutadans "van poder haver excedit"-se en la seua "resistència passiva", però van ser casos "aïllats".

Després que el jutge Pablo Llarena acceptés que Puigdemont i els exconsellers Clara Ponsatí i Lluís Puig es personessin en la causa oberta pel procés independentista, l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas ha elaborat en nom dels tres processats un recurs, a què ha tingut accés Efe, en el que es demana la "nul·litat d’actuacions per falta de competència objectiva del tribunal" i per "indefensió en no haver-se permès l’actuació de la defensa" i es nega l’existència de delicte de rebel·lió i de malversació.

Puigdemont, que roman reclòs al centre penitenciari de Neumünster (Alemanya), està processat pels delictes de rebel·lió i malversació, els mateixos que s’atribueixen a Ponsatí, mentre que Puig està acusat de desobediència i malversació.

L’ordre de processament, segons denuncia el recurs, "utilitza arguments que resulten realment cridaners per justificar l’existència de violència", en comparar per exemple la concentració del 20 de setembre de 2017 davant de la seu de la consellería d’Economia amb una "presa d’ostatges mitjançant trets a l’aire".

Però "per violència", puntualitza el recurs, "no es pot entendre unes manifestacions de protesta, per nombroses que siguin, ni les actuacions reprovables i aïllades dels qui causessin danys."

Entorn de l’ocorregut el passat 1 d’octubre a Catalunya, se subratlla que no hi va haver "cap tipus de violència", ja que les persones que van anar a votar en el referèndum que pretenia celebrar el Govern "únicament es van limitar a resistir de forma passiva l’actuació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat".

"Encara que alguns ciutadans concrets poguessin haver-se excedit de la resistència passiva, i haurien actuat activament contra els agents, les esmentades conductes de cap manera podrien imputar-se als processats, ja que es tracta d’episodis completament aïllats que no permeten sostenir l’existència d’una violència de prou entitat com per integrar el tipus de rebel·lió", assenyala el text.

Promoure un procés independentista, al·leguen els processats, "és plenament admissible al marc constitucional espanyol, sempre que no sigui mitjançant l’ús de la violència" i, en aquest cas, "per violència no es pot entendre les manifestacions de protesta, per nombroses que siguin, ni les actuacions reprovables i aïllades dels qui causen danys en el marc de les referides manifestacions."

Aquests fets aïllats, insisteix el recurs, "podrien pel cap alt implicar la comissió d’un tipus penal de desordres públics i, sempre a càrrec dels qui duguessin a terme les esmentades conductes".

A més, s’argumenta que "tant la convocatòria d’un referèndum com la declaració d’independència d’una part del territori de forma pacífica són fets que no poden subsumir-se en la configuració de cap tipus penal".

D’altra banda, el recurs elaborat per Jaume Alonso-Cuevillas també descarta el delicte de malversació perquè "no es compleixen els requisits objectius".

"No es presenta l’element medul·lar de la malversació: la deslleialtat respecte dels cabals públics administrats", apunta.

Als tres processats, prossegueix, "únicament se’ls atribueixen fets completament genèrics i abstractes, que a més no s’acompanyen de cap justificació", malgrat les "certificacions de la Interventora General de la Generalitat", en les que "es garanteix que no s’ha destinat cap quantitat a la satisfacció de cap pagament vinculat al referèndum d’autodeterminació" de l’1 d’octubre.

En el recurs es recorda així mateix que les finances de la Generalitat van ser intervingudes el 21 de juliol de 2017 pel Ministeri d’Hisenda i es recullen unes declaracions del ministre Cristóbal Montoro en les quals garantia que la Generalitat "no està utilitzant un euro" per finançar el referèndum.

Fins i tot se citen unes paraules del president del Govern, Mariano Rajoy, del 7 de febrer de 2018 en el Congrés, en les quals va subratllar que "no hi ha cap informe de ningú que digui que amb el Fons de Liquiditat Autonòmica s’han pagat les despeses" de l’1-O.

Per tant, segons Alonso-Cuevillas, el processament de Puigdemont, Ponsatí i Puig per un delicte de malversació "resulta absolutament improcedent", en no haver-hi "cap conducta ni realització de despeses concretes que se’ls pugui imputar".

L’advocat denuncia vulneracions de garanties processals, ja que al seu parer la "privació", fins ara, del dret de defensa "ha suposat prescindir de normes essencials de procediment", provocant una "evident indefensió material", per la qual cosa "és procedent declarar la nul·litat de les actuacions practicades".