PP i Ciutadans redoblen la pressió al PSOE perquè faciliti l'aprovació dels Pressupostos

PP i Ciutadans redoblen la seua pressió sobre el Partit Socialista per poder tirar endavant el projecte de pressupostos que han pactat, pel que consideren “xantatge” per part del PNB, que insisteix que no negociarà mentre continuï en vigor l’article 155 a Catalunya. Tot plegat, la vigília que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, entregui avui el projecte de comptes públics per a aquest any.

El vicesecretari de Política Social i Sectorial del PP, Javier Maroto, va acusar ahir el PNB d’estar “fent xantatge al Govern” al condicionar el vot dels seus cinc diputats al Congrés al final de l’aplicació de l’article 155. Per això, va demanar al PSOE que deixi “cinc vots a l’atzar” per esquivar aquest obstacle i permetre que els comptes tirin endavant. “Si jo fos Pedro Sánchez, deixaria cinc vots del PSOE a l’atzar per eliminar aquest xantatge del PNB”, va dir en una entrevista a RNE, en la qual va afegir que això permetria al líder socialista fer un discurs d’oposició “molt més digne”, perquè contribuiria a evitar que l’estabilitat a Espanya “es trenqui”.

Llorens diu que permetran als pensionistes lleidatans incrementar els seus ingressos entre l’1 i el 4% La comissió d’experts defensa l’estratègia de preus per lluitar contra el canvi climàtic

Per la seua part, el president de Ciutadans, Albert Rivera, va reclamar al PSOE que actuï amb “sensatesa i sentit d’Estat” permetent l’aprovació dels Pressupostos davant de la “delicada” situació en la qual es troba Espanya i el “xantatge” que segons el seu parer estan fent els nacionalistes.

Després del Comitè Permanent Nacional de Ciutadans, va lamentar que el PSOE estigui “bloquejant” la seua aprovació “de manera irresponsable”. “Cal pensar més en Espanya que en les sigles. Pensar més en el teu país que en la teua executiva o fins i tot que en la teua carrera personal”, va retreure a Pedro Sánchez. Rivera també va censurar que el Govern hagi caigut en la “trampa” dels nacionalistes i no tingui tancat el suport del PNB, que fia l’acord a un “xantatge”. “Els nacionalistes no són de confiança i proven de fer xantatge a les polítiques nacionals pel seu interès nacional”, va resumir estranyant-se que el PP “es dugui les mans al cap” per aquesta actitud.

En aquest context, el diputat per Lleida i president de la comissió d’Agricultura del Congrés, José Ignacio Llorens, va destacar que els Pressupostos suposa que els pensionistes lleidatans veuran incrementats els seus ingressos entre un i quatre punts percentuals si els comptes públics tiren endavant.

“Gràcies a les reformes i la contenció de la despesa que han permès activar la recuperació econòmica i crear 2,2 milions de llocs de treball es poden contemplar aquestes i altres millores justes i importants. Sabem que mai serà suficient, però són les que es poden abordar sense posar en perill les pensions del futur”, va remarcar. A 1 de març del 2018, a Lleida cobraven una pensió 98.341 persones.

La Comissió d’Experts sobre escenaris per a la Transició Energètica aposta per un encariment del gas del 5,8 per cent i també dels derivats del petroli, especialment del gasoil, que pujaria un 28,6 per cent, davant una alça de l’1,8 per cent en la gasolina, alhora que advoca per abaratir el preu de l’electricitat en un 6,8 per cent per al consumidor domèstic, segons l’escenari estudiat. La proposta va aixecar ahir disputes en el sector del transport davant el que va qualificar d’encariment “brutal” del carburant, mentre el ministeri d’Energia considera “lògic” que s’avanci en la imposició mediambiental, encara que aposta perquè aquesta es dugui a terme de “forma gradual”.

La comissió considera que aquestes modificacions són coherents amb la necessitat d’electrificar l’economia per avançar cap a la descarbonització i són assequibles a mitjà termini. Apunta a la fiscalitat com una de les eines claus per al compliment dels objectius compromesos per Espanya amb la Unió Europea en matèria de canvi climàtic. En concret, proposa substituir els impostos actuals per d’altres que internalitzen els danys mediambientals sota l’axioma que el que contamina paga.

El document inclou tres límits en la implantació d’aquesta mesura, com són evitar la deslocalització de la indústria sotmesa a competència internacional i els efectes negatius sobre altres col·lectius sensibles, com agricultors i professionals del transport; evitar la pèrdua de recaptació de les administracions públiques, i no elevar la pressió fiscal.