Els CDR critiquen que se'ls atribueixi "una kale borroka que no existeix"

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) van advertir ahir d’una suposada campanya de desprestigi per posar aquest col·lectiu “en el punt de mira de la persecució política i poder justificar també la persecució judicial”.

En un comunicat, acusen els partits polítics i mitjans de comunicació d’“inventar una suposada kale borroka que no existeix ni existirà” den les seues accions. “Els fa por que practiquem el pacifisme actiu com a mètode de transformació social. Els fa por que tinguem la capacitat de parar el país”, van assegurar després de conèixer que la Fiscalia de l’Audiència Nacional ha impulsat accions contra els actes dels CDR, que considera vandàlics.

Des de la seua creació arran del referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya, els CDR han realitzat actes de mobilització social com manifestacions i talls de carreteres que neguen que siguin violents: “Han començat a difondre mentides per atacar-nos i criminalitzar-nos.”

Així mateix, els Comitès de Defensa de la República han iniciat una campanya per convocar una nova vaga general a Catalunya sis mesos després de la primera aturada de país del 3 d’octubre passat. El Sindicat d’Estudiants (SE) va proposar ahir una vaga general educativa el dijous 26 d’abril a Catalunya en defensa de la democràcia i la llibertat, i per posar fi a la “repressió franquista”.

Mentrestant, el president del Govern central, Mariano Rajoy, va defensar l’actuació dels Mossos d’Esquadra i va avisar que als CDR se’ls combatrà amb “tots” els mitjans policials i judicials.

El portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà, va veure “ridícul” que es compari els Comitès de Defensa de la República sorgits a Catalunya amb la kale borroka o comandos violents perquè, va afirmar el parlamentari, aquests grups organitzats es limiten a desenvolupar “accions de protesta”, com aixecar les barreres a diverses autopistes de peatge.

Carles Campuzano, portaveu del PDeCAT al Congrés, també considera que està “fora de lloc” comparar la violència de carrer a Euskadi als anys 90 amb la situació actual a Catalunya.

El diputat de la CUP Vidal Aragonès va criticar també la “criminalització” de les actuacions d’aquests Comitès que va considerar que s’està duent a terme des de l’Estat i va defensar les seues accions no violentes.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va afirmar que a la capital catalana i a la resta de Catalunya “no hi ha violència” sinó “algun incident aïllat” i demana “mirar la causa de les protestes”, que va definir com a “pacífiques” i “lògiques” tenint en compte la situació política, perquè considera que “la judicialització s’ha vist que ha estat un fracàs”.

El portaveu parlamentari del Partit Popular, Rafael Hernando, va instar l’alcaldessa a deixar de fer el “ridícul” amb les seues manifestacions. La líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, va celebrar que la Fiscalia es plantegi investigar les accions dels Comitès de Defensa de la Repúlica, mentre que la portaveu del PSOE al Congrés, Margarita Robles, va dir que no es pot comparar Catalunya amb el País Basc.

Encara que va dir estar d’acord amb la llibertat d’expressió “fins i tot quan atempta contra els valors constitucionals”, va acceptar “posar a sobre de la taula” el debat sobre l’existència d’entitats que reben subvencions o fons públics, i en el cas català, del qual es va queixar per estar “patint associacions que reben diners públics i que defensen principis que van contra els valors constitucionals”, amb referència a Òmnium i a l’ANC.