L'excúpula dels Mossos va conduir a un "abandó autèntic de funcions", segons Lamela

L’excúpula dels Mossos, liderada per Pere Soler i Josep Lluís Trapero sota el mandat de l’exconseller d'Interior Joaquim Forn i el seu segon César Puig, va conduir als "seus subordinats a un abandó autèntic de funcions" l’1-O i va simular un dispositiu "enganyós i fraudulent" per impedir el referèndum. Aquest és un dels principals arguments que utilitza la jutgessa de l'Audiencia Nacional Carmen Lamela en l'auto en el qual acorda processar-los per sedició i organització criminal a tots ells menys a Forn, que ja està processat pel delicte de rebel·lió al Tribunal Suprem.

Lamela relata com en el marc d’"una complexa i heterogènia organització" els seus integrants van dissenyar una estratègia "perfectament sincronitzada d’acord amb el pla de l’organització criminal" liderada pel Govern cessat, i això, segons la jutgessa, va ser el que "en suma va permetre la celebració del referèndum il·legal". "Per assegurar l’èxit del procés cap a la declaració d’independència resultava essencial comptar amb la capacitat investigadora i intimidatòria dels Mossos d’Esquadra, cos policial integrat per més de 17.000 efectius armats, amb el potencial efecte coercitiu que els mateixos representaven", destaca la interlocutòria.

De fet, recorda la jutgessa, entre els plans dels separatistes "es va estudiar el paper que els mateixos haurien d’exercir en l’Estat independent, plantejant-se fins i tot la possibilitat de conferir-los funcions de seguretat externa i/o defensa". Amb aquests objectius, el passat 14 de juliol "es van produir uns canvis en la Generalitat, que segons va ser àmpliament difós en l’opinió pública tenien per objectiu substituir aquells consellers que no es mostraven totalment disposats a assumir les conseqüències de continuar amb el procés d’independència." Van ser llavors nomenats Forn, Pere Soler i Trapero, mentre que César Puig es va mantenir, i amb això, diu Lamela, "es tractava que des dels òrgans de govern es tingués el control del cos policial". Per a això, "resultava necessària la connivència dels responsables polítics amb els màxims responsables de l’esmentada policia" i que "van fer de corretja de transmissió de les instruccions d’aquells (...), ordenant executar o abstenir-se de les ordres judicials". D’aquesta manera, "l'actuació dels Mossos el dia 1 d’octubre va ser dirigida a obstruir qualsevol actuació que bloquegés el pla estratègic cap a la independència", afirma l'auto. Es va seguir així "la pauta anunciada prèviament i públicament pels responsables polítics" Forn, Soler i Puig, i "els responsables operatius" dels Mossos, com Trapero, "van executar per acció i/o per omissió l’esmentat mandat polític".

Amb aquesta finalitat, prossegueix Lamela, es va dissenyar "un pla premeditat per evitar actuar", que procedia de la "cúpula policial dels Mossos d’Esquadra", "comandada" per Trapero" i en connexió directa amb els membres del comitè estratègic" que liderava l’expresident català Carles Puigdemont, segons Enfocats, document considerat el full de ruta de l’independentisme i que va ser intervingut al segon d’Oriol Junqueras al setembre.

En l'auto, la jutgessa esmenta intervencions públiques de Forn en les que va dir que els Mossos permetrien votar "amb tranquil·litat" o les de Soler, que "tan sols dos setmanes després del seu nomenament" va assegurar que "la Constitució no els obligava" i més endavant va afirmar: "La missió dels Mossos és garantir drets, no impedir el seu exercici". Amb aquesta finalitat, des de la Conselleria d’Interior "es van fer públiques les indicacions donades" per Trapero sobre com havien d’actuar i en una espècie de "crònica anunciada" va donar a entendre que "si els ciutadans actuaven d’un determinada manera la seua actuació seria mínima, pràcticament nul·la".

Trapero ja havia manifestat que en la votació "podia donar-se la concurrència massiva de ciutadans", incloses "famílies amb nens i ancians", pel que els Mossos havien d’actuar "d’acord amb els principis d’oportunitat, congruència i proporcionalitat" i d’aquesta manera la conducta de la policia catalana, "emmascarada sota els esmentats principis", va ser de "total inactivitat".

Lamela recorda també que per a l’1-O es va elaborar un pla d’actuació "del que van tenir puntual coneixement" Soler i Puig i va ser sotmès a la consideració del fiscal cap de Catalunya i del coronel de la Guardia Civil Diego Pérez de los Cobos, "posant ambdós de manifest al major dels Mossos que no era adequat". Trapero es va comprometre a modificar-lo, però mai no va arribar a realitzar aquestes modificacions, "dirigint la seua actuació conforme al pla originari".