El jutge alemany deixa avui lliure Puigdemont amb fiança i descarta el delicte de rebel·lió

El Tribunal Superior de Justícia de Schleswig-Holstein va decidir ahir posar en llibertat sota fiança de 75.000 euros Carles Puigdemont a l’entendre que, d’acord amb les lleis penals alemanyes, no pot ser extradit Espanya per un delicte de rebel·lió. En aquest sentit, els magistrats van assenyalar que “no s’aprecia violència” en els fets pels quals se l’acusa, requisit fonamental per a l’equivalent alemany a la rebel·lió, el delicte d’alta traïció. No obstant, la cort germànica va apuntar que el líder de Junts per Catalunya no és víctima de cap persecució política a Espanya i va mantenir l’acusació per malversació de cabals públics. Amb tot, el tribunal va raonar que “com que l’extradició per càrrecs de rebel·lió és inadmissible, el risc de fuga es redueix” perquè, en cas de ser condemnat, les penes a les quals s’enfrontaria a Espanya serien significativament més baixes, i per això va acordar la seua sortida de la presó, contradient la petició del Ministeri Públic, que va sol·licitar mantenir-lo tancat.

Després de conèixer-se la resolució, l’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso Cuevillas, la va qualificar de “gran èxit” ja que “la conseqüència més clara és que Alemanya no l’extradirà pel delicte de rebel·lió”. Així mateix, va reiterar que sempre ha confiat en el sistema judicial alemany. En la mateixa línia, l’equip de lletrats de Nesselhauf, que representa Puigdemont a Alemanya, va titllar de “vergonyosa” l’acusació de rebel·lió argumentada pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena i va remarcar que “òbviament” la justícia alemanya havia de rebutjar-la al no tenir “base”. Per la seua banda, el mateix Carles Puigdemont, des del centre penitenciari de Neumünster, va enviar un missatge a través de Twitter agraint a tothom el suport i esperant sortir avui mateix en llibertat. De fet, l’ANC va anunciar ahir a la nit que es tava esperant la interlocutòria dels magistrats alemanys per procedir a abonar la fiança del líder de Junts per Catalunya. D’altra banda, la Fiscalia de Schleswig-Holstein estudia si pot interposar un recurs contra la decisió dels magistrats de la cort superior del land.

JxCat i ERC exigeixen a Llarena que alliberi tots els presos

Els portaveus de JxCat i ERC van exigir ahir al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena que deixi en llibertat tots els líders independentistes catalans en presó provisional després de la resolució de la justícia alemanya. En aquest sentit, el vicepresident primer del Parlament i diputat de JxCat, Josep Costa, va manifestar que la decisió de la cort de Schleswig-Holstein ha “de repercutir en l’alliberament immediat de tots els presos, que no mereixen estar ni un minut més a la presó” i contribuir a l’“arxivament” d’un procediment “que no s’aguanta”. En la mateixa línia, el portaveu de la coalició liderada per Carles Puigdemont, Eduard Pujol, va posar el focus en el “gran contrast entre una justícia europea que aplica el dret, escolta i decideix, i una justícia espanyola en la qual sembla que tot està decidit”.

Al seu torn, el diputat d’ERC Gerard Gómez del Moral va explicar que “les instàncies europees han dit que no hi ha rebel·lió”, amb la qual cosa “les persones que encara estan preses” ho estan per la “repressió” de l’Estat. Igualment, la portaveu de la formació republicana Marta Vilalta va titllar la resolució de “bona notícia per a la democràcia” i de “nou revés a la justícia espanyola”. “La decisió del jutge demostra que no hi ha hagut violència.” També des de les files d’ERC, la diputada al Congrés Teresa Jordà va qualificar la judicatura espanyola de “braç armat de l’Estat” i va denunciar com “el relat inventat de violència extrema a Catalunya se’ls fa miques entre les mans”. D’altra banda, l’exdiputada de la CUP Eulàlia Reguant va destacar que la interlocutòria dels jutges alemanys “desmunta clarament el relat generat per la judicatura espanyola”. En aquest sentit, el diputat cupaire Carles Riera va qualificar la llibertat de Puigdemont de “victòria republicana” i va demanar “confirmar-la” investint-lo president al Parlament.