Llarena estudia acudir a la justícia europea davant el revés a Alemanya

El jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena estudia presentar una qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de Luxemburg davant de la negativa dels jutges alemanys d’entregar Carles Puigdemont per un delicte de rebel·lió. La qüestió prejudicial és una consulta formal d’un jutge, de qualsevol país membre de la Unió Europea, al TJUE quan té dubtes sobre com aplicar una norma comunitària. El que plantejaria aquest recurs és com s’han d’interpretar les normes que regulen les ordres internacionals de detenció a la Unió. Indirectament, aquesta acció podria suposar qüestionar si les normes han estat aplicades correctament per part dels jutges alemanys. També podria servir per preguntar a la justícia europea quines accions es poden emprendre després de la decisió de la justícia alemanya. La presentació d’una qüestió prejudicial podria deixar Puigdemont en la situació en la qual estava abans del seu processament i immediata petició d’entrega, ja que l’ordre podria quedar en suspens provisional. L’acció penal contra Puigdemont podria quedar suspesa mentre la resta del procés judicial continua.

Poc després que es conegués aquest fet, la Fiscalia General de l’Estat va emetre una nota explicant que també estudia la possibilitat de presentar una qüestió prejudicial davant del TJUE sobre l’ordre de detenció europea i els procediments d’entrega entre estats membres. No obstant, va expressar el seu reconeixement a l’“intens” treball realitzat per la Fiscalia alemanya i va puntualitzar que la decisió decretada pel Tribunal afecta exclusivament la mesura cautelar adoptada respecte a Puigdemont, sense entrar en l’entrega del mateix.

En aquesta línia es va expressar el portaveu del Govern, Íñigo Méndez de Vigo, que va insistir que el procediment obert contra Carles Puigdemont encara no ha acabat i va assegurar que fins que no hagi conclòs no es podrà determinar si la Justícia espanyola el podrà jutjar per un delicte de rebel·lió. La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va demanar a Puigdemont que “assumeixi el que ha fet” i deixi de ser un “escapat”.

El president de Ciutadans, Albert Rivera va reclamar obrir una “reflexió” sobre el que ha de ser la cooperació policial entre països i va opinar que no pot ser que surtin guanyant els “presumptes delinqüents”. Per la seua part, el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va carregar contra el Govern central i va remarcar que es necessita “una resposta política”.

Per la seua part, la Comissió Europea va evitar pronunciar-se sobre la decisió del tribunal alemany de descartar el delicte de rebel·lió i va assenyalar que no ha canviat la seua posició respecte a la situació a Catalunya.

En un altre ordre de coses, el Govern helvètic va afirmar que no hi haurà un “intercanvi” entre la dirigent republicana Marta Rovira, que es troba a Suïssa, i l’enginyer informàtic Hervé Falciani, que va ser detingut dimecres passat a Espanya arran d’una ordre de detenció internacional.

El Govern de Merkel descarta la seua intervenció

El Govern alemany va insistir ahir que el cas de Carles Puigdemont està exclusivament en mans de la Justícia, descartant que l’Executiu pugui o hagi de prendre cap decisió sobre això. En aquest sentit, va estimar que la decisió presa per l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein de descartar l’extradició de Puigdemont no afectarà de cap manera les relacions diplomàtiques entre els dos països. El portaveu d’Exteriors alemany, Rainer Breul, va assenyalar que el present cas és una mera cooperació entre els sistemes judicials d’Espanya i Alemanya, i que els dos Executius se’n mantenen al marge. També va assenyalar la importància de constituir un nou Govern com a única manera de reprendre el diàleg i trobar una solució democràtica al conflicte. En canvi, la ministra de Justícia alemanya, Katarina Barley, va opinar que la decisió d’alliberar Puigdemont va ser “totalment correcta” i va explicar que se l’“esperava”.