Sànchez accepta ser candidat “en plenitud” de drets i demana poder “parlar de tot”

El número dos de JxCat, Jordi Sànchez, va afirmar ahir que accepta ser candidat a president de la Generalitat “en plenitud” dels seus “drets polítics” i va apostar per poder “parlar de tot” sense violència ni renúncies. Sànchez va publicar aquestes paraules a través de Twitter des de la presó de Soto del Real (Madrid) després que dissabte el president del Parlament, Roger Torrent, el proposés de nou com a candidat a la Presidència de la Generalitat.

“En plenitud dels meus drets polítics, accepto la responsabilitat”, va respondre a Torrent, abans d’afegir: “Sense violència, sense cap renúncia, és l’hora de poder parlar de tot. Llibertat”. Per la seua part, el president del Parlament va avisar que ara el Tribunal Suprem “haurà de decidir si respecta les decisions de l’ONU (el Comitè de Drets del qual va demanar, com a mesures cautelars, que Espanya garantís els drets polítics de Sànchez) o continua escrivint una de les pàgines més fosques de la seua història”. Per això, va afirmar que “seria incomprensible que el Suprem no respectés les resolucions de Nacions Unides” que, segons el seu parer, obliga l’Estat a permetre la investidura de Sànchez. Des de l’ANC, l’entitat sobiranista que va presidir l’ara candidat a la Generalitat, van assegurar que entenen la proposta de Jordi Sànchez com a candidat a president com una estratègia per “denunciar la vulneració de drets fonamentals”, però van demanar d’investir Carles Puigdemont perquè està “reforçat” i és qui “internacionalitza” el procés sobiranista. Per la seua part, la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, va assegurar que l’independentisme es veurà reforçat si el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena no permet la investidura de Sànchez.

Des d’ERC, la portaveu Marta Vilalta va explicar que estan estudiant delegar el vot de l’exconseller Antoni Comín, que resideix a Bèlgica, encara que, si aquesta via no funcionés, no descarta que renunciï al seu escó al Parlament de Catalunya. A més, l’adjunt a la presidència del partit republicà, Pere Aragonès, va reclamar al Partit Popular que “tregui la política del Suprem i la posi en una taula de negociació” amb els independentistes.

sevilla

El president del Govern central, Mariano Rajoy, va augurar ahir que la crisi catalana “més aviat que tard es convertirà en un mal record” i va dir que Espanya continuarà sent un país i un “exemple” de democràcia, de llibertat i de respecte als drets de les persones. També va posar de relleu l’acció legal de l’Executiu contra la candidatura de Carles Puigdemont a la Generalitat, una “investidura il·legal” frenada per l’Executiu gràcies a la qual “un processat per la Justícia no presideix la Generalitat”. “El que ara toca és que Catalunya tingui un govern amb capacitat d’assumir la gestió i amb un president viable, que treballi per reconstruir la convivència entre catalans,” va afegir. Rajoy va llançar aquests missatges en el discurs de clausura de la convenció nacional del PP a Sevilla, després de les manifestacions de la ministra alemanya de Justícia, Katarina Barley, que va recolzar la decisió de la Justícia del seu país de posar en llibertat Puigdemont i va agregar que podria arribar a ser un home lliure en un país lliure, “és a dir, en la República Federal alemanya”. El president del Govern no va al·ludir directament a aquests comentaris, que ja van ser replicats pel seu ministre d’Exteriors, Alfonso Dastis, qui va rebutjar fomentar l’“historial de tensió” amb Alemanya i va insistir en la necessitat de “despolititzar” aquest assumpte. No obstant, Rajoy va reivindicar la resposta de l’Executiu a “la crisi” més gran que segons el seu parer li hagi tocat afrontar, el conflicte català, i que a Espanya s’anteposi sense “excuses” el compliment de la llei a totes les altres coses, com el respecte a les decisions judicials. Espanya, va sentenciar, és “exemple” de democràcia, llibertat i respecte als drets i on la llei “mana més que qualsevol president, partit o propòsit”. Així mateix, va defensar la decisió “dura” d’aplicar l’article 155 de la Constitució espanyola.