Alemanya qüestiona el delicte de malversació contra Puigdemont

La Justícia alemanya va requerir ahir a l’espanyola informació addicional per sustentar la petició d’extradició per malversació de fons públics de Carles Puigdemont, al considerar que en l’acusació faltava concreció. Encara que l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein exposa que Puigdemont “va ser coresponsable” a nivell polític de la “generació dels costos del referèndum”, va explicar que no queda clar si l’Estat va carregar realment amb aquests ni si l’acusat va ser qui “així ho va disposar”. El jutge del Tribunal Suprem (TS) Pablo Llarena, que va plantejar divendres passat la possibilitat d’acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), no presentaria el recurs fins que la decisió sobre l’extradició de Puigdemont sigui ferma, segons van indicar fonts del TS. Des de l’àmbit polític, la decisió alemanya va generar malestar en el si del PP i Ciutadans. El coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maillo, va dir estar sorprès que Alemanya es decideixi en 24 hores sobre Puigdemont quan fa mesos que Llarena investiga. En la mateixa línia es va expressar el portaveu de Ciutadans al Congrés, Carlos Girauta, a l’afirmar que el jutge alemany “es va extralimitar” en el seu pronunciament.

Davant de l’empitjorament de les relacions entre els dos països, el portaveu del ministeri de Justícia alemany, Piotr Malachowski, va matisar ahir les declaracions de la seua ministra, la socialdemòcrata Katarina Barley. La ministra va dir divendres que la decisió presa sobre Puigdemont era “totalment correcta” i que ja se l’esperava. Malachowski, per la seua part, va explicar que es tractava d’un malentès i que la posició oficial era la de resoldre el conflicte dins de l’“ordre legal i constitucional espanyol”.

El Govern alemany va matisar les paraules de la ministra, que es va alegrar de la decisió del tribunal

En un altre ordre de coses, unes cinc-centes persones van participar ahir en una protesta convocada pels CDR davant de l’Auditori de Barcelona per la presència del rei Felip VI.

El monarca va acudir a Barcelona per participar en l’entrega de despatxos a la nova promoció de jutges, a la qual també van assistir Llarena i el president del TS, Carlos Lesmes. Felip VI va aprofitar per reivindicar la independència i imparcialitat dels jutges com a “garantia última dels drets i llibertats”. En aquest sentit, Carlos Lesmes va agrair al rei Felip VI el seu suport en uns moments “especialment convulsos i complicats”. La directora de l’escola judicial, Gema Espinosa, va assegurar que l’activitat judicial ha de basar-se en “un conjunt d’actituds morals”.