Torrent convoca per a aquest divendres el ple per votar la investidura de Jordi Sànchez

El president del Parlament, Roger Torrent, ha convocat per a aquest divendres 13 d’abril a les 10.00 hores el ple d’investidura de Jordi Sànchez, el número dos de les llistes de JuntsxCatalunya, que està empresonat des de fa més de sis mesos. De fet, Torrent va enviar un escrit al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que inclou la resolució del Comitè de Drets Humans de Nacions Unides que instava l’Estat a “prendre les mesures necessàries per garantir els drets polítics de Sànchez”. I és que, per a Torrent, “la concessió de les mesures cautelars és d’obligat compliment per a tots els poders de l’Estat i exigeix que s’habilitin els mecanismes necessaris perquè Sànchez pugui sotmetre’s al debat d’investidura”. I és que la investidura només podrà ser efectiva si el candidat és present a l’hemicicle del Parlament, cosa que depèn directament del jutge Llarena, que haurà de decidir de nou sobre la seua excarceració. En cas de no concedir aquest permís, Torret considera que “estaria produint un mal irreparable als drets fonamentals del candidat, i l’Estat espanyol estaria incomplint les seues obligacions internacionals”.

Encara que des de JuntsxCat sempre han assegurat que el pacte per elegir el nou president està “lligat” amb ERC i la CUP, aquesta última formació va reiterar que tornaran a abstenir-se durant la votació, ja que consideren que “no hi ha cap novetat” en el programa de govern. Concretament, el diputat Carles Riera va afirmar que la CUP només votaria favorablement una investidura de Carles Puigdemont encara que no presenti un programa de govern republicà, ja que primaria la consideració que seria “un acte de confrontació amb l’Estat”. Des de JunstxCat, Elsa Artadi va defensar que “Jordi Sànchez és un president provisional fins que puguem investir Carles Puigdemont”.

En aquest sentit, Artadi va recordar també que els sobiranistes estan intentant modificar la llei de Presidència per permetre que Puigdemont pugui ser investit de forma telemàtica.

Per la seua part, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va anunciar que el seu partit contempla que el diputat Toni Comín renunciï a l’escó per facilitar que hi hagi una majoria independentista que pugui investir, encara que va precisar que abans estudiarà si l’exconseller pot delegar el vot. “Estem valorant totes les alternatives. En cas que no pugui ser una alternativa”, va subratllar Vilalta. D’aquesta manera, ERC dóna per descomptat que en aquesta ocasió el candidat sí que comptarà amb els vots necessaris per ser investit, al comptar amb l’acceptació de la delegació del vot de Puigdemont i, previsiblement, de Comín.

El president del PPC, Xavier García Albiol, va afirmar ahir que Jordi Sànchez és l’“espàrring” amb el qual l’independentisme pretén continuar “colpejant” l’Estat. “La candidatura de Sànchez busca agitar la manifestació del dia 15”, va apuntar Albiol, que considera que la resolució de l’ONU només existeix “en la imaginació dels partits independentistes” perquè “ningú l’ha vist”. Per la seua part, la líder de Ciutadans a Catalunya, Inés Arrimadas, va assegurar que espera que l’“interès personal” de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per “allargar” el procés independentista no acabi provocant unes noves eleccions autonòmiques, ja que no seria “el millor” per als catalans, al mateix temps que tornava a reclamar un candidat que no estigui implicat en cap procés judicial. “No seria l’escenari més lògic, ni el més raonable, ni el millor per a Catalunya”, va apuntar Arrimadas, després de demanar a les forces separatistes que “reconeguin que això és un fracàs”.

En aquesta línia es va expressar també el secretari d’Organització del PSC, Salvador Illa, que veu “una pèrdua de temps” l’intent d’investidura de Sánchez, perquè considera que no està en condicions de poder desenvolupar en plenitud el càrrec de president.

Així mateix, En Comú Podem va afirmar que la via de Sànchez és “un camí que ja s’ha recorregut i que no va poder ser”, per la qual cosa reclamen al president del Parlament que convoqui un ple que permeti una investidura “efectiva”, que doni pas a un Govern que renunciï a la unilateralitat.