El jutge no veu terrorisme en les accions de la detinguda dels CDR

El jutge de l'Audiència Nacional Diego de Egea no veu delictes de terrorisme ni rebel·lió en les accions de la presumpta coordinadora dels Comitès de Defensa de la República (CDR) detinguda dimarts, per la qual cosa l’ha deixat en llibertat imputada d’un delicte de desordres públics.

De Egea ha desatès així la petició del tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, qui després de la seua declaració ha reclamat al jutge el seu ingrés a presó provisional.

En un comunicat, la Fiscalia creu que a Tamara C.G. se li atribueixen "delictes comesos amb finalitat de rebel·lió, sense perjudici de les ulteriors qualificacions que puguin adoptar-se després de l’avenç de la investigació" i, segons fonts presents a la declaració, el fiscal ha mantingut aquest delicte i el de terrorisme en la seua exposició davant del jutge.

Tanmateix, De Egea li imputa un delicte de desordres públics, que no és competència de l’Audiència Nacional i està tipificat amb una pena de 6 mesos a 3 anys de presó i, al seu vessant agreujat (amb ús d’armes, explosius o màscares, o en el marc d’una manifestació), amb fins 6 anys de presó.

Per decretar la seua llibertat, el jutge li ha imposat com a mesures cautelars compareixences setmanals al jutjat, prohibició de sortir del seu municipi de residència tret de per anar a la feina, autorització judicial per a qualsevol sortida del terme municipal en el qual resideix, prohibició de sortir d’Espanya i fixació de domicili i telèfon.

A més, el magistrat ha decidit mantenir sota secret aquesta causa en la qual es va tractar de detenir un altre presumpte coordinador dels CDR, un home que es va intentar localitzar dimarts sense èxit a Esplugues de Llobregat (Barcelona) i respecte a qui De Egea ha decretat avui una ordre de cerca i captura.

Segons fonts jurídiques consultades per Efe, és per aquest segon sospitós pel qual el jutge no ha traslladat la causa a un jutjat ordinari, en no ser competent l’Audiència Nacional pel delicte de desordres públics.

Aquest activista està sent buscat per terrorisme i rebel·lió i, en estar pendent que sigui detingut i posat a disposició judicial, el magistrat ha decidit mantenir de moment la causa a l’Audiència Nacional.

Segons la Fiscalia, Tamara C.G., que avui només ha accedit a respondre a preguntes del seu advocat, "hauria desenvolupat activitats de direcció i coordinació en actes de sabotatge, formant part d’un reduït equip de direcció que determina les pautes d’actuació i les consignes de mobilització d’aquests grups."

En la seua nota de premsa, el ministeri fiscal afegeix que aquests grups actuen "amb actes de rebel·lia, encaminats a normalitzar la desobediència i exterioritzar la confrontació amb l’Estat, traslladant al carrer amb actuacions violentes el procés sobiranista català" que s’investiga al Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional, "com una clara una amenaça directa a l’ordre constitucional establert".

La Fiscalia ha explicat que el motiu de demanar presó és per la gravetat de les penes que se li podrien imposar, a més del risc de reiteració delictiva, ateses les accions que la detinguda presumptament pretenia coordinar, unit a la finalitat d’evitar la destrucció de proves.

Una de les principals proves que la Guàrdia Civil ha esgrimit contra la detinguda és un arxiu d’àudio difós per les xarxes socials en què explicava accions i estratègies que suposadament es plantejaven els CDR per a Setmana Santa, com talls en els accessos a Mercabarna o al Port de Barcelona.

A la sortida de la declaració, el lletrat de Tamara C.G., Sergi Atienza, ha explicat als mitjans que, segons el seu parer, la Fiscalia no ha fet menció a cap element que pugui sostenir la presó provisional de Tamara C.G.

"Entenc que d’alguna manera el ministeri públic hauria fet saber a sa senyoria, en relació amb la justificació de la petició de presó provisional, que hi havia algun element incriminatori més important, de més entitat," ha assenyalat.

En el marc de l’operació, la Guàrdia Civil va escorcollar l’habitatge de la detinguda, de nacionalitat espanyola, on van trobar documents sobre l’aquarterament de l’institut armat a Barcelona, a més d’una agenda, cartelleria, una memòria externa, un ordinador i telèfons mòbils.