Rajoy demana al Parlament que compleixi "la seua missió"

El president del Govern, Mariano Rajoy, ha assegurat aquest divendres que "l’únic que ha de fer" el Parlament de Catalunya "i porta incomplint" des de les eleccions del passat 21 de desembre és elegir un president de la Generalitat que compleixi la llei.

Rajoy ha respost així, en roda de premsa al Palau de la Moncloa juntament amb el primer ministre danès, en ser preguntat per la decisió de la Mesa del Parlament de presentar una querella contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per presumpta prevaricació.

El cap de l’Executiu ha recalcat que els mateixos lletrats del Parlament han expressat les seues reticències sobre la querella, acordada avui per la majoria independentista de la Mesa (JxCat i ERC), i ha advertit que, "si la paga", el Parlament podria estar incorrent en un delicte de malversació de fons públics. "No em correspon fer anàlisis jurídiques", ha continuat el president del Govern, qui ha posat èmfasi en el qual el que sí que li "correspon dir" és que "l’únic que ha de fer avui el Parlament" i està "incomplint" és elegir un president "que estigui en condicions de governar i d’atendre a les interessos generals dels ciutadans i que compleixi la llei com fa qualsevol ciutadà al nostre país i en les democràcies del nostre entorn".

Respecte a com contrarestarà el Govern el discurs independentista que Espanya és un Estat repressor, Rajoy ha respost que Espanya és una democràcia i un Estat de Dret en el qual hi ha plena separació de poders" i que "a ningú no se li ocorre, a ningú, tret que per la vida es condueixi de manera sectària", fer aquesta afirmació. "No val la pena perdre ni un minut en parlar sobre el que és nostre país: és una democràcia inserida a Europa, amb llibertat, amb drets humans, sotmesos tots a l’imperi de la llei i aquí hi ha l’Estat de dret. Crec que és una obvietat", ha conclòs Rajoy.

Suport a l’euroordre

D’altra banda, el president del Govern, Mariano Rajoy, i el primer ministre de Dinamarca, Lars Lokke Rasmussen, han expressat avui el seu ferm suport al que representa l’euroordre en ser un mecanisme "de generació de confiança entre països democràtics".

Rajoy i Rasmussen s’han mostrat d’acord en aquest punt en la roda de premsa posterior a la reunió que han mantingut al Palau de la Moncloa per parlar de diverses qüestions d’interès bilateral i europeu. Els dos mandataris s’han referit a aquest assumpte en ser preguntats si l’euroordre s’ha de mantenir com està o ser revisada davant de la decisió d’un tribunal alemany de rebutjar l’entrega a Espanya de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per un delicte de rebel·lió, com l’acusa el Tribunal Suprem.

"L’euroordre en si mateixa està considerada un gran avenç en el procés de construcció europea i de generació de confiança entre països que som democràcies i tenim un sistema de drets i llibertats que no en massa llocs del món, per desgràcia, hi ha", ha comentat Rajoy. Després de recordar que era ministre de l’Interior quan la UE va acordar la posada en marxa de l’euroordre, l’entrada en vigor de la qual va tenir lloc l’1 de gener de 2004, ha subratllat que és, "sens dubte, una demostració de confiança de tots els països de la UE" i va representar un avenç malgrat com de complexa va ser la negociació. No obstant això, ha admès que "hi pot haver diferències concretes en un moment determinat" i que, "al final, les decisions les prenen éssers humans".

En referir-se al cas d’Alemanya, ha recordat que encara "no hi ha cap decisió definitiva" i que les Fiscalies espanyola i alemanya estan en converses. "Donem-li temps al temps i veurem com es produeixen els esdeveniments en el futur", ha aconsellat el cap del Govern.

Rasmussen ha assegurat estar "totalment d’acord" amb Rajoy en relació amb el sistema de l’euroordre, que va substituir al procediment d’extradició amb un mètode àgil d’entrega.

En relació amb la crisi política de Catalunya, el primer ministre danès ha reiterat la postura ja coneguda del seu Govern que és "una qüestió espanyola interna" que ha de tractar-se dins del marc constitucional espanyol".