Alemanya va rebutjar el 2016 una de cada cinc peticions d’extradició espanyoles

La Justícia alemanya va extradir a Espanya a 37 persones el 2016 després d’una euroordre i va rebutjar cinc peticions d’aquest tipus, un 11,9 % del total, segons les estadístiques més recents divulgades pel Ministeri de Justícia.

Aquesta taxa de rebuig està per sota de la mitjana europea en aquest mateix exercici i per sota també de la mitjana d’euroordres dictades per Espanya que Alemanya no ha acceptat entre 2003 i 2016, els anys amb xifres oficials disponibles.

"El flux d’extradicions entre Alemanya i Espanya és satisfactori i funciona sense problemes ressenyables", va assegurar Efe Thomas Ottersbach, portaveu de l’Oficina Federal per a la Justícia, el departament que recull i processa aquest tipus d’estadístiques.

En comparació, la quota de rebuig a Alemanya d’Ordres Europees de Detenció i Extradició (OEDE, euroordre) dictades per altres estats europeus és de mitja un punt percentual superior, del 12,9 %, doncs de les 1.607 tramitades no es van acceptar en total 207.

Aquest percentatge s’eleva un altre punt si es consideren totes les peticions d’extradició (també les no europees). Allà la taxa de rebuig és del 13,9 %, ja que de les 1.852 ordres internacionals que es van tramitar el 2016 a Alemanya un total de 257 van ser rebutjades per les autoritats judicials competents.

En el cas espanyol, els delictes més freqüents pels quals es van cursar OEDE a Alemanya el 2016 van ser els de violència sense resultat de mort (12), narcotràfic (8), robatori i danys materials (7), frau (6) i tràfic de persones (5).

Les cinc peticions d’extradició espanyoles que Alemanya no va acceptar incloïen els delictes de frau (1), de robatori i danys materials (1), sexuals (1), de violència sense resultat de mort (1), terrorisme (1) i un últim no especificat inclòs en la categoria d’"alguns".

Els delictes amb connotacions polítiques, com podria ser l’espanyol de rebel·lió o l’alemany d’alta traïció, no tenen una categoria pròpia en l’estadística oficial en ser minoritaris i, en el cas de donar-se, s’inclouen com altres tant de menor incidència en el grup de "diversos".

"No és possible obtenir informació sobre el nombre de sol·licituds basades en un delicte polític per falta de una cobertura estadística separada", va explicar Efe Ottersbach.

A més, la Justícia alemanya n’ha rebutjat entre 2003 i 2016, un total de 78 de les 358 euroordenes cursades per Espanya, el que suposa una mitjana del 21,8 %.

No obstant això, les taxes de rebuig varien molt d’un any a l’altre, des del 50 % abastat el 2011 al 0 % de 2003. L’11,9 % de 2016 és un dels millors resultats d’Espanya en aquesta estadística, juntament amb 2003 (0 %), 2004 (7,7 %), 2009 (10,9 %) i 2006 (11,1 %).

Ottersbach va agregar que una causa freqüent de rebuig per part d’Alemanya d’una euroordre (independentment del país de la UE que procedeixi) està lligada al respecte als drets fonamentals i els principis generals de dret tal com s’estableix a l’article 6 del Tractat de la Unió Europea.

L’altra raó més habitual, segons el portaveu de l’Oficina Federal per a la Justícia, és que el perseguit sigui ciutadà alemany o resideixi en aquest país, i es comprometi a complir la pena de presó a Alemanya en lloc d’en l’estat que li reclama.

El percentatge de rebutjos oscil·la molt dins de la UE: mentre països com Dinamarca, Xipre, Estònia, Finlàndia, Luxemburg, Àustria, Suècia i Eslovènia van aconseguir el 2016 menys d’un 5 % de rebutjos, les taxes d’altres països són molt més elevades, com en el cas de Grècia (50 %), Romania (29,4 %) i Croàcia (26,6 %).