El Suprem diu que l'1 d'octubre es va evitar una "matança"

El Tribunal Suprem ha recordat al jutge Pablo Llarena, que instrueix la causa del procés, que la Fiscalia va deixar oberta la porta a imputar un delicte de sedició als líders independentistes, en una interlocutòria en la qual afirma que l’1-O va poder acabar en una "matança" d’haver intervingut més policies. "Si haguessin intervingut un nombre bastant major de policies és molt probable que tot acabés en una matança i llavors sí que seria molt factible que el resultat de l’euroordre fos molt diferent", afegeix.

El Suprem ha rebatut avui els arguments del tribunal alemany que va qüestionar l’existència de violència en el procès i va avançar la seua probable negativa a entregar Carles Puigdemont per rebel·lió, en afirmar que no és raonable comparar aquesta causa amb les revoltes de l’aeroport de Frankfurt.

En la interlocutòria de la sala, que revisa els recursos contra les decisions del magistrat Pablo Llarena, es confirma la presó preventiva per a Jordi Sánchez (JxCAT) però abans que res aprofita per puntualitzar el decidit pel tribunal de Schleswig-Holstein i obrir la porta a jutjar els fets pel delicte de sedició.

En la seua interlocutòria, els jutges espanyols fixen el concepte del delicte de rebel·lió i concreten que quan aquesta és dirigida per persones que ostenten el poder en una comunitat autònoma, es genera prou pressió sobre l’Estat com perquè no sigui necessària la concurrència de la violència que es considera imprescindible en altres casos de rebel·lió.

Però sobretot, la Sala II respon a la resolució del tribunal alemany en assegurar que "no és raonable", com fan, comparar el procés secessionista dins d’un país de la UE amb les revoltes organitzades contra l’ampliació de l’aeroport de Frankfurt. En aquest cas, expliquen els magistrats, "no es tractava d’ampliar o no una de les pistes de l’aeroport d’El Prat de Llobregat (Barcelona) i que això generés la protesta de milers de manifestants per impedir-ho".

"El que aquí realment succeïa era que després de més de dos anys dedicats a laminar l’ordenació jurídica estatal i autonòmica, i d’oposar-se frontalment al compliment de sentències bàsiques del Tribunal Constitucional, es culminava el procés secessionista dins d’un país de la Unió Europea, amb una democràcia assentada," afirmen. I tot això, afegeixen, "posant les masses al carrer perquè votessin en un referèndum inconstitucional oposant-se per força llegítima de l’Estat que protegia uns suposats col·legis electorals".

Els magistrats diuen els dirigents catalans "després de més de dos anys d’il·legalitats parlamentàries i governatives perpetrades en cadena, acaben traient al carrer ni més ni menys que dos milions de persones per accedir a uns col·legis electorals que es trobaven protegits per 6.000 policies", una missió "impossible" per frenar una votació que tenia per objectiu fracturar l’Estadi.

Per això els magistrats no dubten en afirmar que els líders independentistes "inqüestionablement violentaven els principis del sistema polític i jurídic que es plasma a la Constitució".

A la Sala el que més li crida l’atenció de l’argumentació del tribunal alemany és que comença amb un exemple hipotètic molt adequat a Catalunya, com és preguntar-se que succeiria a Alemanya si el president d’un Land (equivalent a una comunitat autònoma espanyola) incorregués en una conducta com la perpetrada a Catalunya. "Però a les poques línies abandona aquest discurs sense aprofundir en ell i es llisca sobtadament cap al supòsit fàctic de la pista de l’aeroport, fugint així del pantanós exemple comparatiu que tan adequat i pertinent resultava", assenyalen els magistrats.

En aquest sentit, subratlla que "si els fets que s’han vingut cometent a Espanya s’haguessin perpetrat en un Land d’Alemanya amb els mateixos factors d’evolució, temps i resultat, no sembla gaire factible que tot això se saldés amb una sentència condemnatòria merament simbòlica com es diu en la resolució del tribunal regional superior de Schleswig-Holstein".

I aprofita la seua resolució per recordar que la Fiscalia va deixar oberta la porta en la seua querella perquè, en el supòsit que no es constatés prou l’existència de violència per imputar el delicte de rebel·lió, aquest fos substituït per sedició.