El Suprem reprèn la justícia alemanya i insisteix en la rebel·lió i en la violència de l’1-O

La Sala d’Apel·lacions del Tribunal Suprem va aprofitar la interlocutòria de resposta a un recurs presentat per la defensa del número 2 de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, en el qual en demanava la llibertat, per carregar contra el tribunal de Schleswig-Holstein que va dictaminar que no hi ha base jurídica per extradir Carles Puigdemont per rebel·lió al no apreciar violència. Així, els magistrats van argumentar que, en el cas català, la violència física passava a “un segon pla” al ser els mateixos governants els que perpetraven la rebel·lió, valent-se de les institucions que controlaven per “desconnectar-les” de l’Estat a través d’un procés de “més de 2 anys” “laminant l’ordenació jurídica”. En aquest sentit, van assenyalar que, amb motiu de l’1 d’octubre, els líders independentistes “van induir 2 milions de persones a sortir al carrer per votar il·legalment” sabent que hi podia haver violència. “Hi va haver violència i hi va haver enfrontaments físics”, van manifestar els magistrats que, a més, van vaticinar que si el Govern central hagués destacat més efectius de Policia Nacional i Guàrdia Civil a Catalunya s’hauria produït una “matança”.

Igualment, es van mostrar partidaris de mantenir la imputació per rebel·lió contra els màxims dirigents del Govern cessat, malgrat deixar la porta oberta a rebaixar l’acusació a sedició. En aquest sentit, van recordar que la querella de la Fiscalia contra els polítics independentistes apuntava a la sedició en cas de no poder comprovar-se la violència, amb la qual cosa es podria cursar una nova euroordre per demanar a Alemanya l’entrega de Puigdemont per aquest delicte. Tanmateix, l’advocat dels consellers cessats Mertixell Serret i Toni Comín, Gonzalo Boye, va recordar ahir que la sedició no existeix al Codi penal alemany des del 1970.

Els consellers cessats Josep Rull i Raül Romeva van evidenciar ahir davant del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena un canvi en la seua estratègia de defensa, seguint la línia marcada dilluns pel vicepresident empresonat Oriol Junqueras, el número 2 de JxCat, Jordi Sànchez, i el líder d’Òmnium, Jordi Cuixart. D’aquesta manera, Rull va retreure davant de Llarena la falta de separació de poders a Espanya i la politització del Poder Judicial. En aquest sentit, va acusar el magistrat de seguir el “full de ruta” que marca el Govern de Rajoy. “Sóc independentista pels meus fills, perquè no visquin en un país en el qual t’empresonen per les teues idees,” va dir. En la mateixa línia, Romeva va recriminar al magistrat que “no és legítim judicialitzar el procés” i va defensar la “inviolabilitat” que li correspon com a diputat del Parlament. A més, va retreure a Llarena que provi de “criminalitzar” ERC, un partit que, segons el parer del conseller cessat d’Exteriors, ha defensat sempre un programa electoral “legal”. Així mateix, es va definir com una persona “de pau” i va argumentar que una votació popular no pot ser reprimida per l’Estat perquè la seua celebració no constitueix cap delicte. Per la seua part, el conseller cessat d’Interior, Joaquim Forn, va reiterar que ell no va propiciar enfrontaments violents l’1-O i va recordar que ja ha abandonat tota activitat política, malgrat reafirmar davant del magistrat la seua ideologia. Així mateix, va sol·licitar a Llarena la seua posada en llibertat per poder preparar la seua defensa. Després de les tres compareixences d’ahir, avui és el torn dels consellers cessats Jordi Turull i Dolors Bassa i de l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell.

Els fiscals segueixen amb la investigació contra els alcaldesLa Junta de fiscals en cap de Catalunya va acordar ahir prosseguir amb les investigacions contra els alcaldes que van col·laborar amb l’organització i desenvolupament del referèndum de l’1 d’octubre. En la trobada, els màxims responsables del Ministeri Públic a Catalunya van analitzar l’estat dels procediments que se segueixen contra 712 primers edils catalans per presumptes delictes de desobediència, malversació de fons públic i prevaricació. En alguns casos, les actuacions ja s’han arxivat i, en d’altres, la Fiscalia ha sol·licitat la pròrroga de les indagacions per obtenir més dades.