El Suprem exigeix a Montoro que digui en què es basa per negar la malversació en l'1-O

El magistrat del Tribunal Supremo Pablo Llarena va dictar ahir una providència en què sol·licita al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que expliqui “com més aviat millor” en què es basa per assegurar que el Govern de Carles Puigdemont no va cometre un delicte de malversació en l’organització del referèndum de l’1-O. En aquest sentit, Llarena va manifestar que les paraules del màxim responsable del fisc estatal contradiuen les “fonts de prova” recollides durant la instrucció de la causa que jutja els líders independentistes pel procés. A més, el magistrat va assenyalar que els encausats han esgrimit en la seua defensa, durant les indagatòries celebrades entre dilluns i ahir, les afirmacions de Montoro. Després de conèixer-se la resolució de Llarena, la secretària general de Finançament Autonòmic i Local, Belén Navarro, aprofitant la seua compareixença davant la comissió de pressupostos del Congrés, va reiterar que la Generalitat no va gastar ni un sol euro públic del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) en la consulta de l’1-O. “Jo no sé amb quins diners es van pagar aquelles urnes dels xinesos, ni la manutenció de Puigdemont, però sé que no va ser amb diners públics”, va emfatitzar. No obstant, va reconèixer que s’escapaven del control del ministeri d’Hisenda els fons procedents dels impostos propis del Govern, que representen al voltant d’un 20% dels diners que entra a les arques catalanes. Per la seua part, un informe de la Guàrdia Civil que obra en poder del jutge d’instrucció número 13 de Barcelona assenyala que la Generalitat va frenar els pagaments de les factures generades per l’organització de l’1-O quan es van iniciar les investigacions judicials. Aquesta versió també va ser corroborada en seu judicial pel propietari de Dada Estudio, autor d’un vídeo per al referèndum.

La ronda de declaracions indagatòries dels líders independentistes empresonats va finalitzar ahir amb les audiències dels consellers cessats Jordi Turull i Dolors Bassa i l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell.

Hisenda reitera que les urnes “dels xinesos” de l’1-O no es van pagar amb diners públics

Així, Turull va exigir al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena que deixi de “fer política” i que es dediqui a impartir justícia. Així mateix, li va retreure que pretengui condicionar el nom del candidat a president de la Generalitat i es va mostrar convençut de ser un “pres polític”. Per la seua part, la consellera cessada de Treball, Dolors Bassa, va responsabilitzar la Policia Nacional i la Guàrdia Civil de la “violència” que hi va haver durant l’1-O. A més, va qualificar el procediment judicial d’“injust” i va recordar a Llarena que ja ha renunciat a la seua acta de diputada al Parlament, amb la qual cosa no pot reiterar el delicte. També l’expresidenta de la Cambra Carme Forcadell va titllar el seu empresonament d’“injust” i va argumentar que, “en tot momnent”, va respectar el reglament del legislatiu català.