La Guàrdia Civil taxa en 1,9 milions d’euros el cost de l’1-O però a Hisenda no li consta

La Guàrdia Civil va taxar ahir en 1,9 milions d’euros el cost del referèndum celebrat l’1-O, contradient el ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro, que dilluns va afirmar en una entrevista que la consulta no es va finançar amb diners públics. A l’informe que la Guàrdia Civil va presentar davant del jutge del Tribunal Suprem (TS), Pablo Llarena, s’indica que la Generalitat es va gastar 1.915.067,22 euros procedents de fons públics en l’organització i celebració del referèndum. El cos policial sospita que els pagaments van ser camuflats en diferents despeses gestionades per l’entitat nacionalista Òmnium Cultural i pel grup parlamentari JxSí.

En el desglossament de despeses presentat, la Guàrdia Civil taxa en 502.639,61 euros la publicitat, 980.313,76 euros la contractació de serveis de missatgeria atribuïts a la Generalitat, 61.879 euros en cartells publicitaris amb el logo de la Generalitat atribuïts a Òmnium Cultural, 217.656,22 euros en el pagament dels observadors internacionals, 17.698,20 euos de factura per un acte al Teatre Nacional de Catalunya atribuït a JxCat, i 152.578,63 euros de valor al material electoral intervingut.

El president del Tribunal de Justícia de la UE va assegurar ahir que podrien admetre a tràmit un recurs del TS

No obstant, a l’informe no s’estableix quantes d’aquestes despeses estan abonades realment i van indicar que mantenen diverses línies d’investigació obertes per poder rastrejar les factures.

L’oposició no va tardar a exigir respostes respecte a la diferències entre la versió de Montoro i l’informe de la Guàrdia Civil. El grup parlamentari de Ciutadans va sol·licitar la compareixença al Congrés del Ministre per donar explicacions i va exigir dimissions al PP si es demostren els pagaments. Per la seua part, la portaveu del PSOE, Margarita Robles, va explicar que Montoro haurà “de donar compte” de les seues declaracions. Tant ERC com el PDeCAT van negar que existís malversació i van animar Llarena a continuar investigant.

Encara que no es demostressin els pagaments, fonts fiscals van assegurar que Puigdemont i el seu Govern podrien ser perseguits per un delicte de temptativa de malversació, de malversació frustrada o d’administració deslleial, partint de la reforma penal del 2015. D’altra banda, el president del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TUE, Koen Lenaert, va assegurar ahir que una qüestió prejudicial presentada pel Tribunal Suprem davant de la Justícia Europea sobre les ordres europees de detenció seria “en principi admissible”.

En un altre ordre de coses, la jutge de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela va rebutjar ahir assumir la causa que investiga un jutjat de Cornellà contra els principals comandaments dels Mossos d’Esquadra per la seua actuació durant l’1-O.

Als àudios entregats, els registres sonors desapareixen en el moment d’entrar als col·legis electorals. En canvi, si que van quedar registrades diverses referències a la intervenció dels Mossos d’Esquadra obstaculitzant la votació i, en una ocasió, els mateixos agents parlant de “manifestants pacífics”.

Fonts judicials van apuntar a una possible intencionalitat dels responsables de l’operatiu per no deixar constància de la intervenció

.

Madrid

El secretari d’Estat d’Administracions Territorial, Roberto Bermúdez de Castro, va considerar ahir que en el referèndum de l’1 d’octubre hi va poder haver “un altre tipus de malversació”, sense que aquest impliqués una despesa directa o algun tipus de manipulació o falsificació de factures. Bermúdez de Castro va defensar d’aquesta forma el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que dilluns va assegurar en una entrevista que la Generalitat no havia utilitzat diners públics per finançar la consulta, els comptes de la qual eren directament controlats i revisades pel seu ministeri. Aquestes declaracions van portar el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, a demanar a Montoro que aclarís les seues paraules. En aquest sentit, el secretari d’Estat va explicar que cada setmana la interventora general de la Generalitat reporta dades i certifica que no hi ha despesa d’aquest tipus. Tot i això, va remarcar que això no implica que les institucions catalanes entreguin una factura sota el nom de “serveis postals” per després “derivar-la i manipular-la” a fi de sufragar altres serveis. A més, va indicar que malversar no implica només gastar diners, sinó que també pot ser “deixar” un edifici públic o “gastar llum”, motiu pel qual el Govern podria haver comès el delicte sense deixar constància.

Les gravacions de la PN no permeten saber qui va ordenar les càrreguesEls enregistraments de ràdio entregats per la Policia Nacional de l’1 d’octubre, sol·licitats pel jutge de Barcelona que investiga l’actuació dels agents durant aquella jornada, no permet saber qui va ordenar les càrregues policials.