El 34 per cent dels assassinats d’ETA continua sense resoldre’s

Amb ETA reconeixent "el mal causat" i en vigílies del que pot ser la seua dissolució, les associacions de víctimes insisteixen a demanar que s’aclareixin els 297 assassinats comesos per la banda terrorista que, segons la Fiscalia de l’Audiència Nacional, continuen sense resoldre’s i que representen el 34 per cent de totes les seues víctimes.

El febrer d’aquest any dos grans camions van viatjar a Espanya des de París carregats amb més de cinc-centes armes confiscades a ETA per les forces de seguretat franceses, així com tones de documents fruit de les investigacions policials i judicials.

Hi ha moltes esperances dipositades que l’anàlisi d’aquest material per part de la policia científica i els experts en la lluita antiterrorista permeti evidències i noves línies d’investigació per donar resposta a les famílies de gairebé 300 víctimes de la banda que continuen sense saber que van ser els assassins dels seus éssers estimats.

No va passar igual amb les armes entregades per ETA l’abril de 2017 quan va revelar el parador de diversos zulos a França, ja que els investigadors van donar sempre per fet que estarien "netes" de proves.

Les forces de seguretat continuen buscant evidències de casos sense resoldre i, a instàncies de les associacions de víctimes, la Fiscalia revisa detalladament des de 2011 la situació de les causes penals sobre víctimes d’ETA, la qual cosa ha permès reobrir una vintena de casos provant d’evitar la prescripció dels delictes i la impunitat per als seus autors.

El Ministeri Públic xifra en 224 els atemptats dels quals se’n desconeix algun d’implicats, bé com responsables directes o com a col·laboradors, i que van suposar la mort de 297 persones.

Per la seua part, l’associació de víctimes "Dignitat i Justícia" eleva aquest nombre a 379 assassinats sense resoldre en un informe presentat l’any passat en el Parlament Europeu i que suposaria el 44 per cent de les 864 víctimes mortals d’ETA.

La dificultat rau que 128 d’aquests atemptats es van produir, segons les dades de la Fiscalia, entre 1978 i 1982, els denominats "anys de plom", des de les quals han transcorregut ja gairebé quatre dècades.

Les mateixes víctimes reconeixen que, malgrat els esforços de les forces de seguretat i els fiscals, l’única forma que es produeixin avenços significatius en l’esclariment d’aquests crims és que la mateixa ETA col·labori.

En aquesta línia, el magistrat de l’Audiència Nacional, Eloy Velasco, reaccionava al comunicat d’ETA en el que deia lamentar "de debò" el mal causat a les víctimes, demanant a la banda terrorista que, "més que parlar per parlar", aporti proves i identifiqui autors com a única manera de rescabalar les persones assassinades i les seues famílies.

La banda terrorista, en la "nota explicativa" al seu comunicat sobre les víctimes, es referia a la seua manera a aquest assumpte, encara que partint de l’afirmació que sempre ha reivindicat totes les accions que ha realitzat i que la militància de la banda ha assumit la responsabilitat col·lectiva; "ETA ja ha aclarit què és el que ha fet".

Més aviat el que pretenen investigar els terroristes són altres accions violentes que afirmen que "ningú no ha assumit, ningú no ha aclarit" i ofereixen per a això als qui estiguin disposats a treure a la llum tota la veritat que "els qui hagin militat a ETA, en la mesura de les seues possibilitats i amb responsabilitat, estaran disposats a realitzar la seua aportació".