PANORAMA
La Generalitat intervinguda se suma a la causa contra Artur Mas pel 9-N
El Suprem ajorna la vista de l’expresident
Empleats públics de Lleida van exigir la llibertat dels presoss.
La Generalitat de Catalunya, intervinguda per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, es va afegir ahir a la demanda presentada contra l’expresident Artur Mas, acusat de destinar fons públics per a la consulta del 9 de novembre. També va demanar al Tribunal de Comptes que el condemni a tornar els 5,2 milions d’euros que li va costar la consulta, al costat dels exconsellers Joana Ortega, Francesc Homs i Irene Rigau. Per la seua part, el Tribunal Suprem va decidir ajornar la vista, fixada per al 25 d’abril vinent, per revisar la condemna de dos anys d’inhabilitació per desobeir el Tribunal Constitucional i celebrar la consulta, a més de les condemnes d’Ortega i Rigau. Fonts del Suprem van al·legar “necessitats del servei”, sense donar-ne més detalls.
Davant de les crítiques per com s’ha utilitzat la Generalitat, el delegat del Govern, Enric Millo, va defensar que els serveis jurídics de la institució van decidir sumar-se a la causa contra Mas per voluntat pròpia i no perquè l’Estat els obligués. En canvi, si que va precisar que una vegada establert el canvi de criteri, la decisió ha estat presa d’acord a l’Executiu central. El portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, va titllar la decisió de “covards” al tornar a jutjar “una cosa que ja s’havia jutjat”.
El Govern central cessa dos alts càrrecs més de la institució catalana mitjançant l’article 155
En un altre ordre de coses, el Govern central va cessar ahir dos alts càrrecs més de la Generalitat. La destitució va afectar el director de l’Escola de l’Administració Pública, Agustí Colomines, i la directora de Relacions Exteriors de la Generalitat, Marina Borrell. Segons Millo, la directora va ser destituïda per la “pèrdua de confiança” després de l’acte de l’exconseller Lluís Puig en una oficina de la Generalitat a Brussel·les. Colomines el va acusar de voler “trencar els fonaments de la convivència” i de “falta de respecte permanent”. Aquests cessaments segueixen els 260 produïts fins al mes passat.
