Un acte internacional al sud de França avançarà el 4 de maig el final d’ETA

L’anomenat Grup Internacional de Contacte i les organitzacions civils Bake Bidea i el Foro Social Permanente han anunciat aquest dilluns la celebració, el proper 4 de maig a la localitat basc francesa de Cambo-les-Bains, d’un "acte internacional" que avançarà el presumible final d’ETA.

Els organitzadors han anunciat aquest esdeveniment en una compareixença en la qual s’han limitat a informar del dia i el lloc de l’esmentada conferència internacional i ni tan sols no han esmentat la banda terrorista ETA.

Els portaveus de les tres organitzacions no han admès preguntes ni han ofert cap detall sobre l’esmentada conferència, encara que han assegurat que l’acte, que han situat "a l’altura del d’Aiete", suposarà una "fita" per "avançar en l’últim objectiu", en al·lusió al "procés de pau".

S’espera que aquest acte, igual com va ser el d’Aiete, serveixi d’avantsala a un pronunciament d’ETA en el qual, segons fonts coneixedores del procés, anunciarà el seu final definitiu després d’assassinar 864 persones en els seus més de 50 anys d’existència.

El text ha estat llegit en tres idiomes per Raymond Kendall com a representant del Grup Internacional de Contacte; Anais Funosas, de l’associació vascofrancesa Bake Bidea, i Agus Hernan, portaveu del Foro Social Permanente.

Kendall, exdirector d’Interpol i l’únic que ha sortit del guió escrit, ha manifestat abans de llegir el text que el GIC considera que aquesta conferència "serà primordial per a l’avenç del procés de pau", de la "pau definitiva".

El document fa al·lusió a la Conferència d’Aiete, celebrada el 17 d’octubre de 2011 a Sant Sebastià, que va constituir el precedent de la declaració del "cessament definitiu" de l’activitat terrorista d’ETA, tres dies després.

En aquella ocasió, la cita va estar legitimada per la presència, entre altres personalitats, de l’exsecretari general de l’ONU Kofi Annan, però en la compareixença d’avui no s’ha donat a conèixer ni un sol nom de possibles assistents.

Sí s’ha citat que la conferència se celebrarà a la Vila Arnaga de Cambo, un casalot d’estil neobasc que va manar construir l’escriptor Edmon Rostand, autor de la cèlebre "Cyrano de Bergerac".

La declaració donada a conèixer avui destaca que, en aquests set anys, els bascos "han demostrat una clara determinació d’avançar en el seu objectiu d’aconseguir una pau justa i duradora". "Ho vam veure a Aiete el 2011, ho vam tornar a veure a Baiona l’abril de 2017 i estem segurs que veurem més avenços en un futur proper", han afegit.

"Creiem que hi ha condicions per a nous passos rellevants que poden contribuir a avançar en el nostre últim objectiu", resa el text, que no arriba a concretar si l’esmentat objectiu és la ja anunciada desaparició d’ETA, una cosa que la pròpia organització ha avançat en els últims mesos.

Els organitzadors han afegit que "amb aquest objectiu en ment i amb l’objectiu d’avançar en la resolució del conflicte al País Basc" se celebrarà un nou "esdeveniment internacional a Cambo el 4 de maig de 2018", al qual han convidat a "totes les organitzacions civils i polítiques basques", així com a les institucions.

El propòsit de la trobada, han abundat, consistirà en "col·locar una nova fita al camí d’una pau justa i duradora". "Ha arribat el moment de renovar el nostre compromís amb la pau al País Basc", han conclòs.

Els tres grups han donat a conèixer la composició d’un comitè promotor d’aquest esdeveniment, en el qual participaran l’alcalde de Baiona i president de la Mancomunitat del País Basc francès, Jean René Etchegaray (UDI), l’alcalde d’Hendaia i vicepresident de la Mancomunitat, Kotte Ecenarro (PS), el senador republicà Max Brisson, la senadora socialista Frédérique Espagnac, els diputats Florence Lasserre-David i Vicent Bru, i l’alcalde de St-Pierre d’Irube, Alain Iriart.

El passat 20 d’abril la banda terrorista va fer públic un comunicat en el qual demanava "perdó" a les víctimes "que no tenien participació directa en el conflicte", i assumia la seua "responsabilitat directa" en el "sofriment desmesurat" que ha patit la societat basca.